tag:blogger.com,1999:blog-78972822923496831042024-03-05T12:58:05.718+01:00L'EuropeuChttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.comBlogger26125tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-73324359116069635752015-05-20T14:47:00.001+02:002015-05-20T21:35:00.967+02:00Programas para las elecciones municipales de Barcelona 2015<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Intentaré exponer de forma concisa los programas de los partidos más
importantes que se presentan a las elecciones municipales de
Barcelona el próximo 24 de Mayo. La razón es sencilla: detesto los
que votan sin conocer las propuestas, ya no solo del resto, sino
también del propio partido al que votarán. Comprendo que hay varios
elementos que alteran la decisión a la hora de votar, ya sea la
forma de hablar de quien encabeza la lista, la trayectoria política,
las experiencias en anteriores gobiernos o la calidad de la campaña
comunicativa. A pesar de ello, una condición imprescindible a la
hora de decidir a quien delegar el poder es tener afinidad ideológica
con el partido en el que se deposita la confianza. Es importante
separar el partido de la persona que lo representa, pues el partido
es el estrato ideológico que trazará las acciones que
potencialmente afectarán el modelo político, social, económico,
urbanístico...
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Partiendo de la base de que todos los representantes hablan bien y
tienen un inagotable arsenal de datos capaces de defender cualquier
proposición, confiar el voto en uno u otro dependiendo únicamente
de las intervenciones televisivas de cada representante supone un
ejercicio que constata una preocupante escasez de calidad y cultura
democrática, reafirmada por el argumento que habitualmente se me
achaca: “¿para que leer el programa si al final nadie lo
cumplirá?”. Es muy desalentador darse cuenta que semejante
barbaridad (gobiernos que incumplen los programas por los que han
sido elegidos) esté tan normalizada e interiorizada por la sociedad,
y, lo que es aún peor, con razón.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Realmente la forma de revertir esta situación es mediante la
exigencia popular de una democracia de calidad, que pasa por el
cumplimiento del programa en contraposición al oportunismo político,
el debate parlamentario en contra a la negociación de poderes y la
democracia participativa en casos susceptibles de suscitar
controversia frente el ritual simbólico que sucede cada cuatro años.
Esta exigencia democrática tiene que empezar por negar el voto a
quienes han incumplido el programa, por lo menos de ahora en
adelante, por ello es primordial leer los programas para deliberar
correctamente que propuesta de proyecto encaja mejor con la ideología
de cada votante. Sin embargo, y como es natural, el ejercicio de leer
todos los programas supone exhaustivo dada su extensión y la falta
de interés que puede llegar a suscitar en el momento de leerlo. Por
esta misma razón, ahora, intentaré explicar de forma breve las
lineas generales de las propuestas electorales que propone cada
partido para las elecciones municipales de 2015 en Barcelona, mi
ciudad.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Barcelona en comú</b></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Crear empleo digno y diversificado mediante programas de formación
y creación indirecta (empleo social, fomento a economía y ayudas a
comercio de proximidad). Incluye medidas para velar por los derechos
del trabajador/a. Coste 50 millones.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Negociación con los bancos para evitar desahucios por motivos
económicos. Reforzar los parques de vivienda social y cesión de
pisos vacíos. Coste 50 millones.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Reforzar y ampliar alimentación gratuita a menores en las escuelas.
Coste 20 millones.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Auditoria pública de los costes de agua, luz y gas. Bajar sus
precios e imponer tasas a las eléctricas por ocupación del espacio
público. Fondo de 5 millones para ayudar a casos urgentes de
pobreza energética.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ampliar la sanidad gratuita a todos los residentes de Barcelona.
Debería pagarlo la Generalitat, pero se estima un coste de 5
millones.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Bajar el precio de la tarjeta de metro, ampliar a los 16 años el
uso gratuito del transporte público y recuperar los impuestos
ecológicos al coche privado. Ampliar el tranvia de la Diagonal.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Renta municipal de 600 euros para aquellas familias que se
encuentren bajo el umbral de la pobreza. Coste 25 millones.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Cambiar el Ayuntamiento de tal forma que sea más transparente, las
decisiones puedan ser escogidas mediante el voto y facilitar la
llegada de propuestas e iniciativas ciudadanas.</div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Convergència i Unió</b></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aprobar
la ley de transparencia, configurar el “Govern obert” (que
implicaría facilitar la votación continuada y las aportaciones
ciudadanas).</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Dar
más autonomía a los distritos que serán equipados con los mismos
servicios, con presupuesto incrementado.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Cumplir
con los proyectos internacionales.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Implantar
programas de educación adicionales y planes de formación públicos,
así como internacionalización de las universidades.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Inversión
en planes de formación profesional (algunos personalizados para
jóvenes) y recuperación de sectores dañados por la crisis.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Planes
de lucha contra la pobreza y desatención social.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Política
de vivienda centrada en bolsa de vivienda social para jóvenes,
jubilados y colectivos en riesgo de exclusión.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Intensificar
la información sobre buenos hábitos de salud, incremento de
controles sanitarios.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Divulgación
de buenas prácticas de cohesión social.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Incremento
de inversiones en los sectores estratégicos.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Implementar
un Salario Mínimo de Barcelona, superior al del resto del Estado.</div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Esquerra
Republicana Catalunya</b></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Iniciar
todos los cambios necesarios para hacer de Barcelona la capital de
Cataluña el día de su independencia.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Salario
mínimo de ciudad, cuota obligada de jóvenes contratados para las
empresas, planes de formación y ocupación y apoyo al pequeño
comercio y a los emprendedores.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Reformar
las instituciones para que estén más democratizadas.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Hacer
que el transporte público llegue a más sitios y cambiar el
urbanismo para que se pueda pasear más por Barcelona.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Plan
de vivienda social y plan de choque contra los desahucios y la
pobreza.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Facilitar
las licencias de apartamentos turísticos conglomerados para evitar
su dispersión.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aumentar
las becas de educación y los planes de ayuda contra el fracaso
escolar.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Mejorar
la asistencia a las personas de la tercera edad e iniciar un
programa para combatir su soledad.</div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<b>Ciutadans</b></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Facilitar
la transparencia y relación con la ciudadanía de la administración
pública y la gobernanza. Desarrollar código ético de los cargos.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Mejorar
la atención social para hacerla más ágil. Alquiler social
garantizado que no supere el 30% de los ingresos.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Incrementar
ayudas para la accesibilidad de los suministros básicos. Mejorar la
atención primaria sanitaria.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Garantizar
el mantenimiento de las escuelas e incrementar el uso de
tecnologías.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Impulsar
programas de igualdad de género. Regulación de la prostitución.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Dinamizar
la economía facilitando la burocracia a las PyMES y atrayendo
talento aumentando la inversión.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Asegurar
y hacer más eficiente la diversidad comercial. Cambiar el modelo
turístico para que esté acorde con los recursos de la ciudad
(regular los alojamientos turísticos).</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Hacer
más eficiente la gestión de los recursos destinados a urbanismo.
Implantación del proyecto “smart city” que introduce
tecnologías a zonas de la ciudad, respetando el medio.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ampliar
los recursos destinados a la seguridad y convivencia.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Disminuir
el coste del transporte público.</div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; page-break-before: always;">
<b>PSC</b></div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aumentar la inversión municipal en economías sostenibles como las
industrias o el AVE, velando por la eficiencia energética.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Librar de impuestos a los nuevos emprendedores autónomos en su
primer año.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aumentar la inversión en políticas de ocupación. Plan de choque
para los parados de larga duración para proporcionarles una
formación. Conceder bonificaciones impositivas para favorecer la
contratación de las empresas.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La administración solo pactará con empresas que den condiciones
dignas a sus trabajadores.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Medidas para defender el comercio de proximidad, como el impulso de
plataformas o pacto de horarios comerciales.
</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Regular los alojamientos turísticos.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Negociación con entidades bancarias para evitar más desahucios.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Aumentar las inversiones en educación sanidad y R+D+I</div>
</li>
</ul>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Este es un intento de resumen de las propuestas de los principales
partidos políticos que se presentan a las elecciones municipales de
Barcelona. Que no dude en comunicarlo si alguien que haya leído el
programa de alguna de estas formaciones políticas considera que hay
errores de interpretación o falta de propuestas relevantes para
hacer de estos resúmenes una comparación entre las distintas
propuestas que sea fiel a la realidad. Muchas gracias. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSU-e5QmBBLRZAQc9kvORlaDZM0CMk-DYxyr0_Zo8vo37LHims8VCIa0h8_eolCF8V0ZOvSjgfHdXJ9EFFsATkMPSKwiyqkq2fwDJz2zVUb1GKC-flh_Bq1V3oWnNRLq5RaHjG1ebgLuJw/s1600/municipals15_txt_1024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSU-e5QmBBLRZAQc9kvORlaDZM0CMk-DYxyr0_Zo8vo37LHims8VCIa0h8_eolCF8V0ZOvSjgfHdXJ9EFFsATkMPSKwiyqkq2fwDJz2zVUb1GKC-flh_Bq1V3oWnNRLq5RaHjG1ebgLuJw/s320/municipals15_txt_1024.jpg" width="320" /></a></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-87029816221738603302015-05-20T01:30:00.002+02:002015-05-20T01:30:56.746+02:00Crítica a "La Soga"<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 150%;">Antes de hablar sobre esta, para mi, obra maestra, decir que para lo
que hace referencia a técnica de grabación, decorados o cualq</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">uier
otro aspecto técnico del cine me abstendré de hacer comentarios más
allá de las impresiones que me hayan producido. Básicamente por
pura ignorancia.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Decir ademas que posiblemente esta obra haya sido estudiada hasta la
saciedad, y que todo lo que pueda aportar yo no es más que una
simple opinión, tan respetable como la de cualquier otro.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Dicho esto, para que sirva de introducción:</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Título original<b>: </b>Rope</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Año: 1948</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Duración: 80 min</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">País: Estados Unidos</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Director: Alfred Hitchcock</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Reparto principal: James Stewart, John Dall, Farley Ganger</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Género: Intriga y crimen.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjppOHqOhpAqa4Hxj-nKSltNcgJLDJryrBsw7hKtpDyGMNegwfVQ0MH9rnURe0q4y2hVDOjuoRczLz1g0wYCMVaWwpLBooF9DclrwhoFOmSESpxZK4YDhY-lSRP08MiGbu18Lkwxy4c4-g/s1600/La_soga-921799479-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjppOHqOhpAqa4Hxj-nKSltNcgJLDJryrBsw7hKtpDyGMNegwfVQ0MH9rnURe0q4y2hVDOjuoRczLz1g0wYCMVaWwpLBooF9DclrwhoFOmSESpxZK4YDhY-lSRP08MiGbu18Lkwxy4c4-g/s320/La_soga-921799479-large.jpg" width="207" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">“La soga” es la primera película
en color de Hitchcock y la primera y única película en que el
maestro del suspense decide filmarla como si de una obra de teatro de
un acto se tratara, es decir, todo en un mismo espacio físico sin
saltos temporales. Cosa que ya de por si tiene mucho mérito el hecho
de poder enlazar toda una trama sin cambiar de lugar ni de espacio de
tiempo, ni siquiera de cámara. A pesar de ello, Hitchcock siempre
dijo que nunca le gustó como rodó está película, aunque también
se ha de tener en cuenta que el siempre fue muy crítico consigo
mismo. De hecho, fue el quien dijo “el cine desapareció como arte
con la aparición del cine sonoro”, cuando está claro que
películas como <i>Vertigo</i>
o <i>Rear window </i>fueron
obras maestras.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Partiendo de la base de que en
todas, o casi todas las películas de Hitchcock hay un asesinato es
muy difícil que mencionar que “La soga” gira en torno a un
asesinato pueda ser considerado como un spoiler, más aún cuando el
nombre de la misma sugiere lo mismo. Es una película que nada más
empezar ya engancha al espectador y que, a medida que sigue avanzando
la trama, cada vez más y más el espectador sufre, también como en
todas, o casi todas las películas de Hitchcock. <i> </i>
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Trata sobre una pareja de estudiantes que comparten piso asesinan a
un compañero suyo y organizan una fiesta, con los padres, la
prometida y el profesor del difunto David, sirviendo la cena sobre el
arcón donde yace su cadáver. Todo por pura diversión o amor al
arte.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Más allá de que sea una película rodada como una obra de teatro,
del argumento en si que ya atrae al espectador, o del sello de
calidad de Alfred Hitchcock que saca a relucir por cada gran diálogo,
humor negro o momento de suspense que aparece en “la soga”, esta
película tiene algo distinto que no puede verse frecuentemente en
las obras del genio británico: un trato serio, pero sutil, a dos
temas importantes.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estos temas son, la homosexualidad y el nihilismo. Primero la
homosexualidad, ni se dice ni se menciona, pero está allí. Entre
los dos asesinos, y protagonistas, salta a la vista ese juego entre
lineas, esos pequeños rencores que solo se dan detrás de la
atracción, esa admiración y ese miedo. De hecho, se le propuso a
Cary Grant hacer el papel de James Stewart y lo rechazó para no
verse relacionado con ese tema. Un tema que recordemos que, recién
salidos de la Segunda Guerra Mundial, en los Estados Unidos de
América era un tabú absoluto. De allí que la adaptación de esta
película a la obra de teatro original británica (basada en hechos
reales) eliminara constantemente referencias directas a la
homosexualidad de los personajes, dejándolo todo en la intuición
del espectador, más que alimentada por todos los guiños de los dos
protagonistas, y de algún modo, también de James Stewart. Resulta
muy interesante ver como se relaciona una pareja homosexual en un
momento tan tenso como el que nos presenta la película, más allá
de la presión social que deban recibir en la época. No es ninguna
consigna política ni social, tampoco un trasfondo ideológico,
simplemente plasmar una situación de dos humanos en la que nos
muestra su fragilidad, sus dudas y su nerviosismo (de allí los
errores que se repiten constantemente hasta el final de la obra).
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La segunda es el nihilismo, la falta de valores morales. Normalmente
en las películas de Hitchcock los asesinatos se dan por arrebatos de
locura o por una desvinculación sentimental entre el asesino y la
víctima (en las películas de espionaje por ejemplo). Este podría
decirse que es un caso distinto, son dos personas que han cedido a
las ideas de Nietzsche promulgadas por el profesor al que invitarán
a su obra maestra. Y luego, tal y como sucedió en “Crimen y
castigo”, la pareja de asesinos saca su lado humano y comete
errores. Se ponen nerviosos, se arrepienten, balbucean y sospechan.
Tal vez Hitchcock, quien nunca ha dado oportunidad a los “malos”
de salir ganando en sus películas, quiera decirnos que es imposible
ejecutar tal acto ante un ser humano con quien se tienen vínculos
emocionales estando libre de cualquier paranoia mental. En otras
palabras, hay un imperativo moral más allá de la subjetividad de
cada uno. De por sí no es una teoría especial, muchos la defienden
y no supone nada “rompedor”, ahora bien, la gracia está en el
como. Todo sucede con total y absoluta sutileza, más aún teniendo
en cuenta la dificultad que supone centrar una película en cuatro
ejes distintos (trama del asesinato, diálogos con círculos
amorosos, la homosexualidad y el nihilismo), sin parar en ningún
momento la acción. Como suele pasar con este director, la ejecución
supera con creces la idea, de hecho, sus ideas suelen ser prestadas,
como en este caso.
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Antes de acabar, mencionar unos puntos o reflexiones personales. La
primera es que a pesar de que el papel de personaje que se pasa toda
la película intentando descifrar todos los recovecos de la trama en
la que se ha metido le quepa como anillo al dedo a James Stewart,
está claro que no se sentía tan cómodo con los otros dos ejes
importantes de la obra, la homosexualidad y el nihilismo, pues en
ningún momento deja caer, ni siquiera con lenguaje corporal, esas
señales que si había en la obra original; ni a pesar de sus
discursos (tanto en el medio de la película como al final)
transmiten la fuerza o convencimiento necesario. Tal vez otro actor
habría ido mejor para este caso particular (dicho por un fan de
James Stewart).
</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Otra cosa es un hecho curioso, en este tipo de películas el
espectador suele simpatizar con personas que en la vida real odiaría.
Aquí nos desesperamos cuando vemos que pueden descubrir a los
asesinos, en “Uno de los nuestros” nunca queríamos que se
acabara esa locura de mafiosos, y que decir de “Il Padrino”...</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Y, ya para acabar, decir que no me dejó del todo contento el final y
que habría preferido otros finales alternativos (no leer si no se ha
visto la película):</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">1.-Estando a punto de abrir el arcón los asesinos consiguen
convencer a James Stewart que no pasa nada, y el arcón no se abre en
ningún momento, pero dejando el suspense abierto durante toda la
obra.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">2.-En un arrebato de locura, deciden asesinar a Rupert Cadel (cuando
tienen la pistola en mano) y acto seguido Brandom también es
asesinado por Phillip, quien luego, arrepentido, se suicidaria. Cosa
que daría un toque mucho más dramático a la obra y hasta podría
ahondar más, manteniendo la sutileza, en los temas anteriormente
mencionados.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">3.-En ningún momento de la obra se sabe si hay o no un cadáver en
el arcón, solo se sospecha, y al final se descubre que lo había o
no (no sé que sería más impactante). De este modo, se elimina el
suspense, pero por otra parte se gana en la intriga que tendría el
espectador para que abrieran el arcón de una vez y saber por fin si
hay o no cadáver.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-11006608223250884492015-05-20T01:20:00.000+02:002015-05-20T01:36:29.627+02:00La banalitat del bé<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Dia insípid, vespre xafogós,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">segueixes les cames cansades,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">perdut en un parany trafegós. <o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Sense fites, sense camí,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">sense rumb ni destí,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">com una ànima en pena,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">un personatge clandestí.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I lluny d’aquell virtuós passat,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">lluny d’aquell home admirat,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">lluny d’aquell valent dissident,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">com un més, a la parada del tren,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">envies caretes somrient.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Dia sí, dia també,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">és la banalitat del bé.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I la teva supèrbia guspireja,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">en absència de la menyspreada claredat,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">una calúmnia, repetida mil vegades,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">esdevé una veritat.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I el que encara conserves<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">de seny i de memòria,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">de talent i d’eufòria,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">d’empenta i de glòria,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">queda enterbolit.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Per la xerrameca dels muts,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">per l’anestèsia dels adormits,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">per l’ intel·lecte dels ignorants.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Complint amb auguris orwelians,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">estem lligats de peus i mans.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Dia sí, dia també,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">és la banalitat del bé.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Destruint consciències,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">trencant il·lusions,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">un pou obscur,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">fons i fúnebre,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">recull les restes<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">de les nostres aspiracions.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I jo em pregunto:<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Per què no exaltem el pensament?<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Per què no emplenem</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">la vacuïtat?<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Per què ens conformem,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">amb un entorn petrificat?<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Desperta, de seguida,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">del teu somni trivial,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">d’una vida cega,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">que es nega a girar cap per avall.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">No escoltis el brunzit a les orelles,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">llegeix al tàvec d’Atenes.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">No ordenis, dialoga.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">No t’angoixis, comparteix.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">No ignoris, pateix.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I llavors, potser i només potser,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">i malgrat tot,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">una circumstància transcendental,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">minúscula i evident,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">secreta i punyent,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">una sola paraula,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">sincera i roent,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">elimini mil anys de mentires,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">en les ments de la gent.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">I acabarà el joc maleït,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">retornant l’esperança i el sentit,<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">si és que hi foren algun dia.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">S’ha acabat la miopia.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><b>Rimes de la
utopia</b></span></div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><br /></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b>Martí Jiménez
Mausbach</b></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b style="font-size: 15px; line-height: 21px; text-align: justify;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">@MartJim7</span></b></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b><br /></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_4Z0isbQixAy7lyNjToaN99KxCAimD_qMX22TzlP53a6Pstle3vTWLdTSFB9IayGlQWzdIZl00wuRswfNMFV6VT7-nve8fByMW0MnOeFm3dVAoYNbuJuBw08m8YVsEBTss2rvzaQw8ic/s1600/5744250_xl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_4Z0isbQixAy7lyNjToaN99KxCAimD_qMX22TzlP53a6Pstle3vTWLdTSFB9IayGlQWzdIZl00wuRswfNMFV6VT7-nve8fByMW0MnOeFm3dVAoYNbuJuBw08m8YVsEBTss2rvzaQw8ic/s1600/5744250_xl.jpg" width="320" /></a></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b><br /></b></span></div>
</div>
Martí JMhttp://www.blogger.com/profile/00482540938610607787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-67788547257965149832015-05-06T15:33:00.000+02:002015-05-06T15:35:43.674+02:00Libertad migratoria: ética y próspera<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJ_ae3Pe7uYtAJ6j-dKhLIJ7z4Gu5E9_lm00cNwbmdx2omCD-xgk9oJqNk0AK9FHL7K5RiIDhPZUxdxLD5opwtAZGUTH8axmg3Id3Or-JOpocGj8hvvHVaVy4W74JuqI_HJhHMb0V6bw/s1600/open+borders.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqJ_ae3Pe7uYtAJ6j-dKhLIJ7z4Gu5E9_lm00cNwbmdx2omCD-xgk9oJqNk0AK9FHL7K5RiIDhPZUxdxLD5opwtAZGUTH8axmg3Id3Or-JOpocGj8hvvHVaVy4W74JuqI_HJhHMb0V6bw/s320/open+borders.jpg" height="320" width="320" /></span></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="line-height: 115%;">Los discursos liberales son bien conocidos por su afán de
liberalización económica en aras de una mayor libertad y una mayor eficiencia.
La globalización económica, esto es, el libre flujo de capitales, mercancías e información
está siempre presente en el discurso ideológico, y muchas veces se obvia que
también entra en ésta liberalización </span><b style="line-height: 115%;">la
libertad de circulación de personas</b><span style="line-height: 115%;">, esto es, la </span><b style="line-height: 115%;">libertad migratoria</b><span style="line-height: 115%;">.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La libertad de movimientos es
una libertad básica que los gobiernos deberían respetar y proteger. Las
restricciones fronterizas son moralmente inadmisibles y económicamente
destructivas. La mayoría de individuos a los que se les impide mover libremente
a través de las fronteras nacionales huye de la persecución o de la pobreza,
desea un mejor trabajo y poder mejorar sus planes de vida. La restricción
migratoria prohíbe a esos individuos llevar a cabo todas las acciones
mencionadas anteriormente, y no por falta de mérito o porque representen un
peligro para los demás. Esto es un escollo para el potencial económico y la
innovación de las sociedades humanas de todo el mundo, y es indefendible en
cualquier orden que reconozca el valor moral y la dignidad de todo ser humano. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">El filósofo <b>Michael Huemer</b> argumenta con un ejemplo la
inmoralidad de la restricción migratoria. En </span><a href="http://spot.colorado.edu/~huemer/immigration.htm"><span style="line-height: 115%;">su ensayo</span></a><span style="line-height: 115%;">, Huemer nos pone en una situación impactante.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Marvin necesita desesperadamente comida. Alguien le ha robado
la comida o quizá un desastre natural ha destruido su cosecha. Sin importar la
razón, Marvin está en riesgo de morir de hambre. Afortunadamente, Marvin tiene
un plan para remediar su problema: irá hasta el mercado, donde comprará pan.
Huemer asume que en la ausencia de interferencias externas, el plan será
satisfactorio: el mercado está abierto, y hay otros individuos que están
dispuestos a venderle comida a Marvin, intercambiándola por algo que Marvin
posee. Un tercer individuo, Sam, se da cuenta de las intenciones de Marvin. De
repente, Sam decide detener a Marvin para restringir que logre su objetivo,
impidiéndole mediante la fuerza y la coacción que logre llevar a cabo el
intercambio. En consecuencia, Marvin regresa a su casa con las manos vacías y
muere de hambre. En ésta situación —argumenta Huemer—Sam ha hecho algo
moralmente comparable a matar a Marvin; ha sido una violación severa de sus
derechos. Su sangre está en sus manos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">La moralidad del argumento anterior también se hace extensiva
en otra situación menos extrema y de consecuencias menos severas. Ahora
supongamos—sigue Huemer—que en lugar de morir después de volver a casa, Marvin
posee una malnutrición severa. Además, su situación podría haberse evitado si
hubiera sido capaz de comerciar en el mercado, pero Sam se lo impidió mediante
la coacción. En este caso, de nuevo, Sam ha violado los derechos de Marvin y se
puede afirmar que Sam es culpable de la malnutrición de Marvin. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En otro escenario, Marvin es muy pobre, y puede modificar su
situación comerciando en el mercado y aumentando su renta, y además enviará
grandes cantidades de dinero a su lugar de origen para ayudar a su familia. De
nuevo, Sam restringe su acceso al mercado mediante la coacción. En éste caso,
Sam ha forzado a Marvin a seguir siendo pobre. <b>Al comienzo, Sam no era el culpable de que Marvin fuera pobre, pero
ahora sí es culpable que Sam lo siga siendo, pues ha interferido en la acción
que hubiera modificado su situación.</b> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Ésta última situación es la que se da constantemente en las
sociedades. Por tanto, las políticas de restricción migratoria son, a todos los
efectos, directamente culpables de las situaciones de pobreza (en Europa,
además, tenemos la Política Agrícola Común que lleva a cabo la Unión Europea, y
mediante la cual se dificulta enormemente a los países pobres poder competir,
debido a las reducciones artificiales de los precios europeos derivadas de
dicha política). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Hay dos argumentos desde un punto de vista moral comúnmente
usados contra quienes propugnamos una apertura de fronteras y una
liberalización de los flujos migratorios (muy utilizados por los sectores
conservadores de la sociedad). El primero de todos es que la inmigración <b>pondría en peligro la cultura nacional</b>,
y el segundo es que quienes defendemos la libertad migratoria tenemos la
obligación moral de <b>compartir nuestro
domicilio o nuestro empleo</b> con los inmigrantes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">El primer argumento, aunque fuera cierto, no sería motivo
suficiente para justificar que se condenase a la pobreza a miles de millones de
personas. Tal vez haya algo de valor en mantener una cultura y una identidad,
pero no son lo suficientemente valiosas como para justificar y forzar a
millones de Marvins a la pobreza. Si se usa éste argumento para justificar las
restricciones migratorias y por ende condenando a la pobreza y la muerte a
millones de Marvins, se está quebrantando la igualdad moral. L</span><span style="background: white; line-height: 115%;">a igualdad moral de las personas simplemente establece que,<span class="apple-converted-space"> </span><em><span style="border: none windowtext 1.0pt; font-family: "Calibri","sans-serif"; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: Arial; mso-border-alt: none windowtext 0cm; mso-hansi-theme-font: minor-latin; padding: 0cm;">prima facie</span></em>, no podemos considerar que los fines
existenciales de ninguna persona posean prevalencia moral sobre los fines de
ninguna otra persona. Y más aún cuando la cultura nacional, los valores y las
costumbres, al igual que la religión, deberían ser cosas independientes del
Estado, pues éste podría arbitrariamente privilegiar a unos y promocionarles
mediante los impuestos de los otros (cosa que es fruto de la simbiosis entre
Estado y Nación, surgiendo el concepto de Estado-Nación). </span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">El segundo argumento, además de ser absurdo y ridículo, tiene
una sencilla contra-argumentación. Aquél que lo usa contra quienes defendemos
la libertad migratoria, ¿tiene la obligación moral de acoger en su casa a los
españoles que no tengan techo o compartir su trabajo contra los que estén
desempleados? Juan Ramón Rallo </span><a href="http://juanramonrallo.com/2015/04/liberalismo-contra-conservadurismo-replica-a-pio-moa-y-carlos-lopez/"><span style="line-height: 115%;">concluía</span></a><span style="line-height: 115%;"> en un debate sobre la igualdad moral
que </span><span class="apple-converted-space"><span style="background: white; line-height: 115%;"> </span></span><i><span style="background: white; line-height: 115%;">lo que la
igualdad moral entre las personas requiere es no tratar distinto a quienes son
iguales (los seres humanos). Nada más. Si no existe una obligación positiva a
compartir nuestro domicilio con españoles,<span class="apple-converted-space"> </span></span></i><em><span style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; font-style: normal; line-height: 115%; padding: 0cm;">tampoco</span></em><span class="apple-converted-space"><i><span style="background: white; border: 1pt none windowtext; font-size: 10pt; line-height: 115%; padding: 0cm;"> </span></i></span><i><span style="background: white; line-height: 115%;">la habrá con los
no españoles.<o:p></o:p></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Pero
además, la inmigración no solo es moralmente aceptable, sino que también mejora
el bienestar y la prosperidad de las sociedades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">La revista <i>Fortune</i>
publica cada año el ranking <i>Fortune 500</i>,
un listado de las 500 mayores empresas estadounidenses de capital abierto a
cualquier inversor según su volumen de ventas. De </span><a href="http://www.renewoureconomy.org/sites/all/themes/pnae/img/new-american-fortune-500-june-2011.pdf"><span style="line-height: 115%;">éste</span></a><span style="line-height: 115%;"> ranking hay algunos datos
interesantes:</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-indent: -18pt;">—Más
del 40% de las empresas del listado de Fortune 500 del 2010 fueron fundadas por
inmigrantes o por hijos de inmigrantes.</span><span style="line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><span style="font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-indent: -18pt;">—Las
empresas de Fortune 500 fundadas por inmigrantes o hijos de inmigrantes emplean
a más de 10 millones de personas en todo el mundo</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-indent: -18pt;">—Los
ingresos generados por las empresas de Fortune 500 fundadas por inmigrantes o
hijos de inmigrantes son mayores que el PIB de todos los países del mundo, a
excepción de Estados Unidos, China y Japón. Es decir, serían la cuarta economía
más grande del planeta. Si solo cogemos las empresas fundadas directamente por
inmigrantes (excluyendo hijos de inmigrantes), seguirían teniendo un PIB mayor
que España, Canadá, Corea del Sur o Argentina.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify; text-indent: -24px;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 15.3333320617676px;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%; text-align: justify; text-indent: -18pt;">—7
de las 10 marcas más valiosas del mundo provienen de empresas estadounidenses
fundadas por inmigrantes o hijos de inmigrantes (Apple, Google, AT&T,
Budweiser, Colgate, eBay, General Electric, IBM, and McDonald’s, por nombrar a
unas pocas)</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 115%; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="line-height: 115%; text-align: justify;">Los datos anteriores arrojan un enorme balance a favor de la
libertad migratoria. Pero no parecen suficientes, pues hay un argumento que ha
calado y seguirá calando muy fuerte en las sociedades, y es de un uso muy
recurrente: <b>los inmigrantes hacen que
disminuyan los salarios, al tener una remuneración salarial menor</b>. Aunque
resulte sorprendente, la </span><a href="http://ftp.iza.org/dp4348.pdf" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 115%;">evidencia empírica</span></a><span style="line-height: 115%; text-align: justify;"> disponible demuestra justo lo
contrario: los inmigrantes tienen un efecto nulo o incluso positivo sobre los
salarios nacionales.</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">De entrada, se comete un error teórico suponiendo que los
inmigrantes son trabajadores sustitutivos de los nacionales, cuando los
primeros suelen ser empleados de baja cualificación y los nacionales no (como
dato, el 88,5% de los trabajadores españoles tiene un título de educación
secundaria o superior del que carecen la gran mayoría de inmigrantes). Lo que
esto significa es que para la mayoría de los casos, los trabajadores
inmigrantes son complementarios y no sustitutivos de los nacionales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por un lado, los inmigrantes facilitan la creación de nuevos
empleos (por ejemplo, abaratan el servicio doméstico y han permitido
incrementar la participación de la mujer en el mercado laboral) y por otro, un
aumento de los trabajadores foráneos a causa de la inmigración supone
incrementar la demanda interna por el resto de bienes que producían los
nacionales, lo que aumenta su remuneración; el gasto adicional de los nuevos
inmigrantes permite sostener nuevos empleos (no es, como se argumenta muchas
veces, un juego de suma cero en el que los puestos de trabajo están dados).
Además, el aumento de inmigrantes haría crecer los precios de la vivienda
(aumentaría la demanda) y revalorizaría el patrimonio que pudieran tener los
trabajadores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">Por otro lado, no deja de ser curioso que haya quienes son
partidarios del <i>madoffiano</i> sistema de pensiones de reparto, basado en la
cantidad de trabajadores para poder abonar las pensiones y prestaciones , y
contrarios a la libertad migratoria. Con las condiciones actuales, y si la
tendencia sigue y se acelera, podría llegarse a una proporción de 1 trabajador:
1 pensionista. Dado que las pensiones crecen con dos factores, la productividad
y el número de empleados, y España ha tenido y tiene una productividad muy
baja, será necesaria la presencia de inmigrantes para intentar revertir la
pirámide poblacional y poder hacer sostenible un sistema condenado a la
quiebra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">En suma, la
libertad migratoria debe ser la norma, no la excepción. Solo bajo algunos
supuestos y situaciones muy concretas podría argumentarse en pro de la
restricción. </span></div>
</div>
Roger Medina Juidíashttp://www.blogger.com/profile/11119110032549988452noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-70723812977974904702015-05-06T15:10:00.000+02:002015-05-06T15:32:52.863+02:00Selección europea vs selección latinoamericana<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyQeO1X6QzmCkGoyLwVxZApxiyhKaaYm5VMVRxRT87FXD7B7EvmRbPe7V24UFPIEsuDzuw_2_7GooWa4srlSOMjH3kg96IHgymdM6I8A3JhLmzRmCCst_RnMkOKCkKLtOX8PP4omH-8us/s1600/Cristiano_Ronaldo_(L)%2C_Lionel_Messi_(R)_%E2%80%93_Portugal_vs._Argentina%2C_9th_February_2011_(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyQeO1X6QzmCkGoyLwVxZApxiyhKaaYm5VMVRxRT87FXD7B7EvmRbPe7V24UFPIEsuDzuw_2_7GooWa4srlSOMjH3kg96IHgymdM6I8A3JhLmzRmCCst_RnMkOKCkKLtOX8PP4omH-8us/s1600/Cristiano_Ronaldo_(L)%2C_Lionel_Messi_(R)_%E2%80%93_Portugal_vs._Argentina%2C_9th_February_2011_(1).jpg" height="231" width="320" /></span></a><span style="line-height: 150%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El fútbol al fin y al cabo no es más que espectáculo, al menos a
nivel mediático, es evidente que la “pachanga” de los domingos
por la mañana no es más que un deporte o entretenimiento, pero
cuando entramos al nivel galáctico, a los culebrones de las
“tanganas”, declaraciones y fichajes, a los montajes épicos por
parte de la prensa, a los fanatismos y las aficiones enfurecidas o
emocionadas, a la deificación de jugadores... Cuando hablamos de
todo ello está claro que no hablamos de otra cosa que no sea
espectáculo, ¿de dónde si no saldría tanto dinero? ¿Porqué si
no las empresas están dispuestas a pagar tanto dinero para salir
patrocinadas? Es evidente que todo está pensado para atraer a las
masas, ¡y de qué manera! ¿Puede un hincha del equipo de sea
quedarse impasible ante un gol contra el rival eterno? Desde luego
que no.</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Precisamente por no tratarse de otra cosa que no sea espectáculo,
las competiciones deberían atender, como a menudo hacen, a la
demanda del consumidor, que en este contexto no es tan difícil de
satisfacer. ¿Qué quieren esos consumidores que cada partido llenan
bares y estadios? Partidos a lo grande: juntar a los buenos,
repartirlos en dos equipos y a jugar. Unas semanas previas de frases
inoportunas en las ruedas de prensa para calentar el partido, unos
videos épicos para llenar de sangre las bocas de los aficionados y
asignar apodos a los jugadores más carismáticos, para que luego
miles de gargantas los chillen cuando uno de éstos anote un gol.
Nada más, no es una afición muy exigente, quieren ver a los mejores
jugar y un poco de preliminares, todo lo demás queda en sus manos.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Así que, ¿que mejor que juntar a las estrellas de cada continente
para que el mundo se pare durante hora y media más tiempo añadido?
Una demanda que más de uno se habrá hartado de oír en las demandas
de fútbol es el mundial de continentes, es decir, colocar en ese
incómodo año en el que no hay ni Mundial, ni Eurocopa, ni Juegos
Olímpicos, ni Copa Confederaciones, el que posiblemente sea el mejor
evento de fútbol, siempre y cuando los futbolistas pongan de su
parte. Una competición en formato de fase de grupos y eliminación
directa, donde se enfrentarían los mejores de Europa, Norte América,
Sud América, Asia, África y Oceanía. Naturalmente, el formato con
cabezas de serie permitiría el mejor desenlace posible, una final
selección europea contra selección latinoamericana, un partido que
ningún/a forofo/a del fútbol con dos dedos de frente se perdería.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Uno de los placeres que se regala todo aficionado del fútbol es el
de crear sus alineaciones antes de cada competición, temporada o
partido. Como no podría ser de otra forma, un torneo de estás
características llevaría inevitablemente a intensos debates en que
todo tipo de fans aportan sus alineaciones infalibles para ganar el
torneo (muy posiblemente con notable representación de sus equipos
favoritos). Por ello, aquí el motivo real de esta publicación más
allá de mostrar este deseo como aficionado del fútbol que soy,
darme el gustazo de alinear mis “once” para el gran partido que
disputarían la selección europea y la selección latinoamericana.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Empezando por la selección europea no se puede decir que tengamos
problemas en la portería, que está perfectamente defendida por
porteros de la talla de Neuer (Bayern), Courtois (Chelsea) o De Gea
(Manchester United), No, Casillas no entra. Estos son probablemente,
por lo menos a mi juicio, los mejores porteros europeos ahora mismo,
son por tanto los tres que irían convocados en esta hipotética
selección europea.
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En
cuanto a los laterales pondría a Phillip Lahm (Bayern), el que para
mi lleva siendo años siendo el mejor del mundo en su posición, así
como su compañero de equipo David Alaba (Bayern) un joven talento
que se ha hecho con la titularidad gracias a su potente físico y a
su indiscutible calidad. También destacaría a Branislav Ivanovic
(Chelsea), Dani Carvajal (Real Madrid), Jordi Alba (Barça), <span style="color: #222222;">Stephan
Lichtsteiner (Juventus) y a los que aún quedan por explotar Mathieu
Debuchy (Arsenal), Joan Bernat (Bayern) y José Luís Gayá
(Valencia). </span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #222222;">Hay
un amplio repertorio de centrales para satisfacer a todos los gustos,
selección española Sergio Ramos (Real Madrid) y Gerard Piqué
(Barça), Chelsea Terry y Cahil, Juventus Bonucci, Chiellini y
Barzagli, selección alemana Hummels (Borussia Dortmund) y Boateng
(Bayern), selección belga Kompany (Manchester City) y Vertonghen
(Tottenham) o los del Real Madrid Pepe y Varane. A mi parecer los
mejores de los mencionados son Gary Cahil y Raphael Varane, aunque
esta temporada probablemente Piqué haya hecho méritos suficientes
como para estar por encima de uno de estos dos. </span>
</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">En
lo que a centrocampistas se refiere, también hay una extensa
variedad de jugadores europeos que ahora mismo están ofreciendo un
gran nivel. Los que a mi parecer han hecho mejor temporada, por
ahora, son Sergio Busquets (Barça), Cesc Fábregas (Chelsea) y Toni
Kross (Real Madrid) o en defecto de este último Paul Pogba
(Juventus), teniendo en cuenta que de no ser por las lesiones el
mejor de todos seria Luka Modric (Real Madrid). También se deberían
considerar Andrea Pirlo (Juventus), Miralem Pjanic (A.S Roma),
Bastian Schweinsteiger (Bayern), Jack Wilshere (Arsenal), Aaron
Ramsey (Arsenal), Isco (Real Madrid) o David Silva (Manchester City).</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Finalmente
la pólvora de la delantera estaría compuesta por Cristiano Ronaldo
(Real Madrid), Arjen Robben (Bayern) y Karim Benzema (Real Madrid). A
pesar de que este sitio lo podrían ocupar sin problema Gareth Bale
(Real Madrid),Zlatan Ibrahimovic (PSG), Robert Lewandowski (Bayern),
Eden Hazard (Chelsea), Wayne Rooney (Manchester United), Robin Van
Persie (Manchester United), Marco Reus (Borussia Dortmund) o Mario
Götze (Bayern).</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Por
lo tanto, el 11 que tendría la selección europea estaría formado
por:</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">1.-Thibaut
Courtois (Bélgica)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">2.-Phillip
Lahm (Alemania)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">3.-David
Alaba (Austria)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">4.-
Gary Cahil (Inglaterra)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">5.-Raphael
Varane (Francia)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">6.-Sergio
Busquets (España)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">7.-Cesc
Fábregas (España)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">8.-Paul
Pogba (Francia)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">9.-
Karim Benzema (Francia)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">10.-Arjen
Robben (Holanda)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">11.-Cristiano
Ronaldo (Portugal)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #222222;">Por
lo que hace la selección de América del Sud, empezaríamos con una
portería defendida por Claudio Bravo (Barça), Diego Alves
(Valencia) o David Ospina (Arsenal), en este caso personalmente
prefiero a Diego Alves, no solo porqué sea del Valencia sino también
porqué en cantidad y calidad de paradas, en la liga española, es el
mejor. Si encaja más goles es porqué el Valencia sufre más
disparos que no el Barça, como es natural. </span>
</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #222222;">Se
podría apostar por una dupla de laterales compuesta por Dani Alves
(Barça) y Marcelo Vieira (Real Madrid), considerando también la
opción de Juan Guillermo Cuadrado y David Luiz (ambos del Chelsea),
Marcos Rojo (Manchester United), Pablo Zabaleta (Manchester City) o
el reconvertido Antonio Valencia (Manchester United). Pero
posiblemente la mejor opción sea aprovechar el potencial ofensivo
del talento latinoamericano y abandonar la no tan buena calidad que
atesoran sus laterales o carrileros. Por tanto el sistema con el que
yo alinearía a los jugadores sudamericanos sería el 3-4-3,
compuesto por tres de los siguientes centrales: Thiago Silva (PSG),
David Luiz (PSG), Diego Godín (Atlético de Madrid), Joao Miranda
(Atlético de Madrid) o Nicolás Otamendi (Valencia); de los cuales
prefiero Thiago Silva, Diego Godín y Nicolás Otamendi. </span>
</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Indudablemente,
el medio del campo estaría cerrado por Javier Mascherano (Barça),
mientras que el juego estaría en manos de Arturo Vidal (Juventus),
James Rodríguez (Real Madrid) y Lucas Moura (PSG) o Ángel Di Maria
(Manchester United). Teniendo en cuenta las opciones que podrían
aportar Oscar y William ( ambos del Chelsea) o Fernandinho
(Manchester City).</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Finalmente
el ataque estaría dirigido por el tridente del F.C. Barcelona
Neymar, Messi y Luis Suárez, aunque tampoco seria mala idea colocar
en lugar de Neymar al Kun Agüero (Manchester City), Carlos Tévez
(Juventus), Edison Cavani (PSG), Alexis Sánchez (Arsenal) o Jackson
Martínez (Oporto). Posiblemente la mejor opción sea el Kun Agüero.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Por
tanto, el once de la selección latinoamericana sería el siguiente:</span><br />
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">1.-Diego
Alves (Brasil)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">2.-Diego
Godín (Uruguay)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">3.-Thiago
Silva (Brasil)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">4.-Nicolás
Otamendi (Argentina)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">5.-Javier
Mascherano (Argentina)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">6.-Arturo
Vidal (Chile)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">7.-James
Rodríguez (Colombia)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">8.-Ángel
di María (Argentina)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="color: #222222;">9.-Luis
Suárez (Uruguay) </span>
</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">10.-Leo
Messi (Argentina)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">11.-Sergio
Kun Agüero (Argentina)</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #222222; font-family: Verdana, sans-serif;">Un
auténtico partidazo que más de un forofo del fútbol esperaría
ansiosamente. Un gran evento en el que se enfrentarían las más
grandes estrellas, o al menos algunas de ellas, ya que es imposible
poner en un juego de 22 jugadores a los mejores del mundo,
inevitablemente se acaba siendo injusto, cosa que sería decisión
del entrenador. ¿Qué entrenador? </span>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-62274785021258286152015-05-06T15:00:00.000+02:002015-05-06T15:33:32.767+02:00Economia en una lliçó (1): Les finestres trencades i la benedicció de la destrucció<div style="text-align: justify;">
Abans de començar amb la nova lliçó d'economia de Henry Hazlitt, <a href="http://europeudigital.blogspot.com.es/2015/03/economia-en-una-llico-0-introduccio.html">recordem</a> les dues condicions que l'autor va estipular a la seva obra per a que una política econòmica no tingui efectes negatius i que vam explicar a l'anterior article: primer de tot, <b>ha de beneficiar a tothom i no només a un sector particular a costa dels altres grups</b>; i en segon lloc, <b>ha de tenir conseqüències positives a llarg termini i no només efectes positius immediats.
</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Alguns economistes, especialment els neokeynesians, destaquen els suposats avantatges que té la destrucció a l'hora de reactivar l'economia i de sortir de les recessions.</b> Aquesta idea fins i tot ha arribat a calar en l'opinió pública. L'economista i Premi Nobel d'Economia el 2008, Paul Krugman, fins i tot ha arribat a realitzar en els mitjans de comunicació declaracions com <i>"Va ser necessari un enorme programa d'obres públiques, conegut com a Segona Guerra Mundial per a treure a l'economia de la depressió" </i>o<i> "Per horrible que sembli dir això, l'atac terrorista </i>[de l'11 de Setembre a New York] <i>ha pogut fer un bé econòmic"</i>. No obstant, i com intentarem demostrar en aquest article basat en Economia en una Lliçó de Henry Hazlitt, Paul Krugman (per molt Premi Nobel que sigui) i els adoradors de la destrucció s'equivoquen.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hazlitt, per explicar per què l'argument de la benedicció de la destrucció no funciona, comença explicant la paràbola de les finestres trencades, que va ser originàriament ideada al segle XIX per l'economista Frédéric Bastiat, i que resumiré a continuació.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>Un brètol passa per davant d'una fleca i llança una pedra contra la finestra. El forner, furiós al veure el vidre trencat, surt del local, però el noi ha sortit corrent ràpidament i ja ha desaparegut. Els veïns, que han sentit enrenou, s'acosten per veure què ha passat. Mentre xerren entre ells, el forner plora en un racó, observant la destrossa, pensant en els 50 € que li costarà el vidre nou.<br />
</i><i><br /></i><i>- Em sap molt de greu això que li ha passat al forner- diu un veí. Ha perdut una finestra, i ara la reparació li costarà una fortuna!<br />
</i><i><br /></i><i>- Mmm... Si hi pensem bé, pot ser que no sigui tant dolent – contesta Paul, un altre veí. De què viurien els vidriers si no hi haguessin vidres trencats? Ara el forner haurà de reparar la finestra i recorrerà a al vidrier, a qui donarà feina. El vidrier guanyarà 50 € i aquest podrà gastar aquests diners a la carnisseria, donant feina al carnisser, que a l'hora podrà comprar el pa cada dia amb els diners que ha rebut! I aquest procés es pot produir fins l'infinit!
</i></blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta anècdota es pot concloure que el fet que un brètol hagi trencat el vidre d'una finestra ha estimulat l'economia i ha creat llocs de treball. Per tant, la solució és tractar a la persona que ha trencat la finestra com a un filantrop! Tant de bo s'hagin trencat més vidres, llavors l'economia hauria crescut més i s'haurien creat més llocs de treball!
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Res més lluny de la realitat. <b>Creure que les destrosses són quelcom que pot ser positiu per reactivar la economia és un error d'anàlisi de la situació, al fixar-se tan sols en allò que es veu (els diners que es gastarà el forner en reparar la finestra), però no en el costat amagat de les coses, en allò que NO es veu (<u>què hagués passat si la finestra no hagués estat destrossada?</u>)</b>, tant important en economia.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Allò que no es veu: potser el forner tenia la intenció de comprar-se unes sabates noves que costaven 50 € i ara no ho podrà fer perquè ha de dedicar aquests diners a canviar la finestra. I, de la mateixa manera que en el cas anterior, el sabater podria gastar aquests diners a la carnisseria, donant feina al carnisser; i el carnisser podria donar feina al dentista, gastant-se els diners fent-se una neteja dental; i el dentista podria gastar en pa i croissants els 50 € que ha rebut, b<b>l'acte incívic del brètol no ha produït un benefici social (impulsant la economia i creant llocs de treball), sinó que ha creat un cost (l<u>a destrossa del vidre <i>ha costat</i> unes sabates</u>).
</b></div>
eneficiant al forner. Quina és la diferència? Que, si no s'hagués produït la destrossa, el forner tindria tant la finestra com les sabates; i ara, en canvi, només tindrà una finestra, però no podrà comprar-se les sabates. Per tant, <br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat que sembla obvi que la teoria que indica que la destrucció pot impulsar la economia i crear riquesa és fal·laç, s'ha generalitzat i, com ja hem dit, ha estat aclamada per famosos i reconeguts economistes com Paul Krugman, que indiquen, per exemple, que gràcies a la destrucció que es va produir a la Segona Guerra Mundial, es va poder sortir de la Gran Depressió.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hazlitt apunta que es confon <i>necessitat </i>amb <i>demanda</i>. Si una guerra destrueix gran quantitat de béns, es crea la necessitat de restituir aquests bens (si es destrueixen habitatges, la gent tindrà la necessitat de viure sobre un sostre), però necessitat no és demanda, perquè la veritable demanda econòmica no requereix només necessitat, sinó també el poder adquisitiu corresponent. A Zimbabwe, poden tenir moltes necessitats, però la demanda és escassa degut al seu baix poder adquisitiu i, com a conseqüència, les oportunitats de nous negocis que poden estimular l'economia són també menors.
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Algú com Krugman pot apuntar que, malgrat tot, la construcció de tots els béns destruïts per culpa de la Segona Guerra Mundial, va fer estimular la demanda i va ajudar a Europa a créixer econòmicament. De fet, els europeus necessitaven habitatges i els van construir, encara que sigui termes de unitats monetàries d'inferior valor adquisitiu degut a la emissió de moneda, i potser gràcies a això l'economia va tirar endavant. Però, si hem après quelcom de la paràbola dels vidres trencats és que hem de mirar al costat amagat de les coses. I si ho fem, veurem que simplement es va produir una desviació de la demanda cap a aquests determinats productes, però que al produir nous edificis s'està restant mà d'obra i capacitat productiva a altres activitats i, és clar, també s'estarà reduint el poder adquisitiu de les persones destinat a comprar altres béns (resumint i de manera simple: es demanda habitatge a costa d'una disminució de la demanda de bolsos, ràdios, turisme o altres productes)
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla quedar clar, doncs, que els beneficis de la destrucció que indiquen alguns no són tals, i que representa un error d'anàlisi al centrar-se tan sols en allò que es veu i no en allò que no es veu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4R6yYp1TwAvZdt37ThpxKJDpLgHOgthfRcaDz6wvJ7T8Y5lbKKggURWFQwFg19zsj8pfa_F2JCSinXGnORRhs6YMY1RI1XsPEC7ByP5c2ePhkB5Qba2HORIeQ8kvGh0jZdjI5zGLbkG8/s1600/broken-glass.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4R6yYp1TwAvZdt37ThpxKJDpLgHOgthfRcaDz6wvJ7T8Y5lbKKggURWFQwFg19zsj8pfa_F2JCSinXGnORRhs6YMY1RI1XsPEC7ByP5c2ePhkB5Qba2HORIeQ8kvGh0jZdjI5zGLbkG8/s1600/broken-glass.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Anteriors
lliçons d'economia de Hazlitt publicades:</b></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
0- <a href="http://europeudigital.blogspot.com.es/2015/03/economia-en-una-llico-0-introduccio.html">Introducció</a></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-57850543570154782752015-05-06T14:59:00.000+02:002015-05-06T15:34:05.645+02:00La Política Americana ens Afecta (II)<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentres que hom pot
assegurar sense temor a equivocar-se que Hillary Clinton és una política a l’antiga,
que té anomenada pel seu marit ja que com a senadora el seu treball legislatiu
va ser quasi mínim i pocs èxits notables pot apuntar-se de manera completament
individual, hi ha gent, sectors de l’esquerra, que criden al cel que ella és
diferent, que a ella tot i ser el que aquí certa persona amb cua anomenaria
casta no podem pas culpar-la de res. Això, però, és una visió que s’allunya de
la realitat. La seva implicació en casos i escàndols com el de Benghazi o la
destrucció del seu servidor de correu fan que no pugui donar a l’electorat americà,
ni tampoc a l’espectador europeu, una sensació d’aire fresc. Per tant, si al
contrari del que va passar l’any 2008 no és l’esquerra, no és el Partit
Demòcrata, el que pot donar una imatge de renovació, un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">young-appeal</i> i un missatge clar i directe, aleshores qui pot?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La inimaginable (des
de la distància) resposta es troba, sense cap mena de dubte, en el Partit
Republicà, el GOP, els conservadors. Però no qualsevol. No es pot caure en la
trampa i pensar que conservadors molt escorats a la dreta evangèlica de
l’Amèrica profunda com Ted Cruz o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">liberals</i>
maquillats de conservadors com Chris Christie (o el molt més conegut Jeb Bush)
representen un canvi davant una població occidental cada cop més cansada de la
política. La resposta la trobem en l’abans mencionat senador per Kentucky Rand
Paul. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBnASaB0vq3qWsXJN1Y-epp5kK35MxVoc-ptXas_2NatbPYbr2VrV0fhnsMuoq1dTLFVLWXL1lMeNrKbb5hJKdEASGhYDCi6RMlpTUNyqPdcL__tlH6-Gedq5vR7Y2RI175aFTuVll0v5V/s1600/ley-mordaza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBnASaB0vq3qWsXJN1Y-epp5kK35MxVoc-ptXas_2NatbPYbr2VrV0fhnsMuoq1dTLFVLWXL1lMeNrKbb5hJKdEASGhYDCi6RMlpTUNyqPdcL__tlH6-Gedq5vR7Y2RI175aFTuVll0v5V/s1600/ley-mordaza.jpg" height="215" width="400" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Rand Paul, vint
anys més jove que Hillary Clinton, és un relativament jove membre del Congrés
dels Estats Units, electe fa quatre anys arran del moviment Tea Party que va
sacsejar Amèrica de dalt avall i va dur a un bon grapat d’amants de la
llibertat a Waschington DC. Abans de ser polític, fa menys de cinc anys, es
dedicava a l’oftalmologia, dirigint una Fundació des de la qual tractava a
persones sense recursos per poder conseguir tractaments per als seus ulls. Amb
una influència <i style="mso-bidi-font-style: normal;">libertarian</i> molt
clara, obtinguda del seu pare Ron Paul, és considerat pels seus companys de
partit com un candidat amb poques possibilitats de guanyar les eleccions
presidencials per, entre altres assumptes, una capacitat de recaptar fons molt
més petita que la dels seus principals competidors. En una setmana, Rand Paul
ha conseguit recollir 2.000.000$, que queden lluny dels com a mínim més de
10.000.000$ del seu company Ted Cruz. Tot i així, la majoria d’enquestes el
tracten com el més preparat per a la cursa final entre candidats republicans,
doncs és el que té més probabilitats de derrotar Clinton. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La campanya de Rand es basa en part, de fet, en atacs continuus a Hillary Clinton doncs s'espera de manera generalitzada que sigui aquesta l'escollida pel partit demòcrata de cara a les eleccions presidencials. Un vídeo realitzat fa un día mostra la maquinària llibertària de la Plataforma d'Acció Política de Rand Paul en acció contra Clinton: </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/lUAP_WMr2fw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="http://www.youtube.com/embed/lUAP_WMr2fw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Amb un discurs basat en un atac
continuat cap a la maquinària de la política tradicional, el discurs de Rand
Paul busca arribar a llocs ón ningú abans d’ell al partit havia arribat.
Comunitats negres, pobres, però també estudiants blancs d’universitats
elitistes a la costa est. L’objectiu, diu Paul, és crear un front que vagi més
enllà de les fronteres de partits per fer de les eleccions de 2016 una batalla
e<i style="mso-bidi-font-style: normal;">stablishment</i> vs. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Grassroots</i>. Amb les paraules “justícia
social” i “pau” continuament a la boca, Rand podria passar per demòcrata a
qualsevol que l’escoltès parlar sobre com el Govern ataca els drets dels
ciutadans a través d’escoltes il·legals, però realment el que fa és agafar el
millor dels dos plantejaments, a més dels ideals llibertaris, per a conseguir
l’objectiu que el seu pare no va poder realitzar en tres ocasions diferents:
convertir-se en president dels Estats Units. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">I si això passa, hi
haurà cap diferència per Catalunya, o Europa, com la va haver-hi amb la derrota
de John McCain l’any 2008 com ja hem vist abans? Doncs sí. Perquè Rand Paul és
un ferm partidari de què la intervenció americana fora de les seves fronteres ha
anat ja massa lluny. Perquè, tot i així, està compromès amb l’autodeterminació
dels pobles - i això aquí ens hauria d’importar especialment - com els kurds o
els jueus. Perquè significaria acabar amb una supremacia política que ja ha
durat massa temps en mans de l’esquerra, i sens dubte afavoriria els moviments
en favor de la llibertat, tant econòmica com civil. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cal concloure per
tant revisant els dos punts principals d’aquest article. La política americana
ens afecta, i molt. Tant a nivell català com a una plana més internacional
(algú ha oblidat quin és el país amb l’exèrcit més poderós?). Tant a nivell
econòmic, com social, com polític. I, per tant, resulta clar que hauriem
d’estar vigilant què s’hi mou, a l’altra banda de l’Atlàntic, si més no per
estar informats de les opcions que ens queden en un futur cada cop més pròxim. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">I no només ens
afecta sinó que hi ha opcions que signifiquen una cosa i n’hi ha d’altres que
abanderen causes totalment diferents. No ens enganyem, senyors, no ens deixem
enganyar per aquells que diuen que la política i les ideologies són mortes. No
ho són pas. La causa de la llibertat és ben viva i té, a les primàries
republicanes, una cita molt important a la que ha d’assistir: d’ella depèn en
gran part el destí a curt i mitjà termini d’Occident.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els animo a què
segueixin, doncs, l’actualitat política americana amb els ulls ansiosos de
coneixement amb els què llegeixen els aconteixements de casa. I, dins el mar
d’opcions amb el que es trobaran només entrar, recordin aquest nom: <a href="http://www.randpaul.com/">Rand Paul2016. </a></span></div>
Josep Adolf Martíhttp://www.blogger.com/profile/16049155889504204889noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-86410345425765147622015-05-06T14:30:00.000+02:002015-05-06T15:34:37.785+02:00Ciutadans i l'IVA del pa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQw83SMpCVCCBcGcnOKa-3ylVGMpUpiVi1VGYc1-H1CuG5zD5aTOO7m5ZUa9U2_vCslj4k1wP_orNf7srj9tPfTSV6GklN5IRhdUDVaIGtiRFx3aKwRdCJ60T9NWNUhp0dzEOfZzVDXyY/s1600/-_Comer-pan-no-engorda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQw83SMpCVCCBcGcnOKa-3ylVGMpUpiVi1VGYc1-H1CuG5zD5aTOO7m5ZUa9U2_vCslj4k1wP_orNf7srj9tPfTSV6GklN5IRhdUDVaIGtiRFx3aKwRdCJ60T9NWNUhp0dzEOfZzVDXyY/s1600/-_Comer-pan-no-engorda.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Se li fa la crítica a Ciutadans que pujarà l'IVA dels productes bàsics com el pa del 4% al 7% i es fa mola demagògia dient que “La cesta de la compra va a subir. Es una injustícia social” (Rosa Díez), que perjudicarà als més pobres, etc.
No és tan senzill com sembla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Espanya, existeixen tres tipus d'IVA. Un de general del 21%, un de reduït del 10% (productes alimentaris, hosteleria, transport, etc.) i un de superreduit del 4% per a productes de primera necessitat (pa, llet, medicaments... i llibres en paper i premsa escrita, si és que es poden considerar béns de primera necessitat). També existeixen béns que estan exempts de l'IVA (per exemple, serveis sanitaris i educatius). Existeixen diversos trams i no un de sol perquè els governants consideren que la gent pobre consumeix més bens bàsics que d'altres tipus i per això apliquen a aquests béns un tipus impositiu més baix (és a dir, consideren que és de justícia que la gent que consumeix més aquests productes bàsics té ingressos baixos i han de pagar un % més baix).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguint aquesta explicació <b>pot semblar que pujar el IVA al 4% faria incrementar el preu de la cistella de la compra i perjudicaria als ciutadans amb ingressos més baixos. Doncs no. Res més lluny de la realitat.</b> Si agafem les dades del consum (en euros) de les llars, ponderem cada producte i quantitat consumits (segons el tipus impositiu que li pertoca) i ens fixem en cada decil (el 10% de llars que consumeixen menys, el 10% de llars que consumeixen més, i tots els demés 10% que queden pel camí) veurem que <b>l'IVA realment no és progressiu</b>, ja que la diferència del percentatge d'IVA mitjà pagat entre el decil que consumeix més (rics) i el que consumeix menys (pobres), és de tan sols un 1.4%. No es pot dir que aquesta minúscula diferència, converteixi l'IVA en un impost progressiu.<i> [Veure Gràfic 1]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/11169872_468018970013536_3262296617626919362_n.jpg?oh=233aeb80968e7f8d88c14bb2ec03e6c1&oe=55DB2C5E" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="387" src="https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/11169872_468018970013536_3262296617626919362_n.jpg?oh=233aeb80968e7f8d88c14bb2ec03e6c1&oe=55DB2C5E" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llavors, si el IVA no és progressiu, que els productes de necessitat bàsica tinguin un tipus impositiu més baix no significa que els més pobres paguin menys, ja que paguen de mitja gairebé el mateix que les llars amb consum més alt (això passa bàsicament perquè pobres i rics consumeixen pràcticament el mateix % de béns amb IVA reduït i els més rics adquireixen més béns amb IVA exempt, com educació i sanitat, que els més pobres no adquireixen al mercat perquè utilitzen els serveis públics "gratuïts") <i>[Veure Gràfic 2]</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xtp1/v/t1.0-9/11113930_468021783346588_5822330850186520275_n.jpg?oh=58381e0ce74288fd3fee4d29de9d313e&oe=55E2B8FD" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="388" src="https://scontent-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-xtp1/v/t1.0-9/11113930_468021783346588_5822330850186520275_n.jpg?oh=58381e0ce74288fd3fee4d29de9d313e&oe=55E2B8FD" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, <b>no és veritat que l'increment de "l'IVA del pa" del 4% al 7% encareixi el consum total del ciutadà de classe baixa</b> (i menys quan es baixa el tipus reduït del 10% al 7% i el general del 21% al 18%), ja que com hem vist, l'IVA no és progressiu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No seré jo qui defensi a Ciutadans, un partit que, malgrat tenir propostes interessants, no és res més que una versió cool del consens socialdemòcrata que patim, i que no representarà un avanç per a la llibertat. Però trobo que s'han de mostrar dades per desmentir les fal·làcies dites pels partits polítics que s'estan veient perjudicats per l'ascens de Ciutadans (tots). El partit de Rivera té moltes coses que són criticables. Que critiquin aquestes coses, però que en cap cas menteixin sobre propostes que són fàcilment manipulables.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD: Els gràfics s'han obtingut de <a href="http://nadaesgratis.es/josep-pijoan-mas/el-iva-2013-recaudacion-y-progresividad">nadaesgratis.es</a></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-41224312262233992932015-04-28T22:30:00.000+02:002015-04-28T22:41:02.521+02:00Resposta a "la democràcia també falla"<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Voldria respondre <a href="http://europeudigital.blogspot.com.es/2015/04/la-democracia-tambe-falla.html">l'article </a>que criticava errors del sistema
democràtic actual a Espanya.
Abans que res partir de la base que té molts d'errors, però que
s'ha d'aclarir perfectament que no es tracta de la democràcia en sí,
sinó únicament de com Espanya la porta a la pràctica, per tant, no
és un article en contra de la democràcia (com indica en algun
moment), però en contra de com es aplicada en Espanya.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY6VwXRc-5NNvhJty0wKdS-km8FjCJxiDvHVK2YFDrnZDdnwnvPgDslIUjxY9iOUmEayd_KA1xRxPO1snyAe9_2wHHX7ylx7h-ZZlaLG1x0-UpCB2fOGHdefHHrKWMCFTanDyQBCxPEWc/s1600/democracia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY6VwXRc-5NNvhJty0wKdS-km8FjCJxiDvHVK2YFDrnZDdnwnvPgDslIUjxY9iOUmEayd_KA1xRxPO1snyAe9_2wHHX7ylx7h-ZZlaLG1x0-UpCB2fOGHdefHHrKWMCFTanDyQBCxPEWc/s1600/democracia.jpg" /></a></div>
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Basant-nos en que la línia d'argumentació es composa en quatre
crítiques, la resposta adient a aquest article hauria de criticar o
almenys enfocar les mateixes.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El primer punt es el de la “ignorància racional” en què es
planteja que el votant mai dedicarà tot l'esforç necessari per
tenir tota la informació rellevant per fer una votació plenament a
consciència perquè el seu vot mai serà decisiu. Clarament és un
argument que es basa en la percepció econòmica individualista en
què no es té un concepte del col·lectiu social més enllà que de
la suma d'individualismes. Mentre que la ideologia dominant ara
mateix en el camp de l'economia es basa en aquesta presumpció, la
resta de ciències socials, entre les quals està la política que
explica el model de democràcia representativa, tenen una concepció
de la societat bastant diferent en tal que és un col·lectiu amb
drets i deures i una important responsabilitat històrica. La gent es
preocupa per les minories, per l'atur o els desnonaments tot i que no
els afecti, no perquè siguin benèvols, sinó perquè el concepte de
pertànyer a un col·lectiu es present. Dit d'un altre forma, menys
directament aplicable a la realitat, el concepte de “gent” no és
la suma de persones, sinó una abstracció del concepte de
“comunitat”. Per tant, considerant aquesta perspectiva de la
societat com element propi (en la qual es basen la resta de ciències
socials, amb evidències històriques que la suporten) el fet de no
dedicar tot l'esforç necessari a deliberar el vot adequat no és
causa d'errors en la democràcia, sinó d'errors en la societat. S'ha
de recordar que a penes portem 40 anys de democràcia i que la
cultura democràtica en aquest país és ben pobre, però a mesura
que apareixen noves generacions, el compromís polític augmenta.
S'ha de mencionar també que els medis de comunicació, fidels a
aquesta manca de cultura democràtica, alimenten la falta de
deliberació a l'hora de votar.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El punt de “la influencia dels lobbies” defensa que la democràcia
no és efectiva perquè es perverteix constantment ja que està
dissenyada per satisfer a nombrosos grups que els donin el
recolzament democràtic que necessiten els partits per governar.
Posant un exemple interessant: quan les societats envelleixen les
propostes polítiques passen per millorar el sistema de pensions i
deixen de banda altres temes més importants.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Bé, coincideixo en què la influencia dels lobbies és molt
perjudicial per la democràcia en tant que la perverteix i acaba
sobreposant els interessos privats als comuns. Però aquest argument
en sí mateix (sempre i quan no s'en derivin altres connotacions) és
només vàlid quan l'acció del govern que afavoreix a un grup
determinat de persones no és escollida democràticament, ja sigui
perquè no entrava al programa o perquè en el seu defecte no s'hagi
escollit via referèndum. Ara bé, es sorprenent que un liberal
estigui en contra que la gent escolleixi lliurement el partit amb el
que més estan d'acord, entra dintre del seu judici determinar quina
és la millor proposta pel col·lectiu. Els partits polítics són al
cap i a la fi propostes ideològiques a les quals la gent decideix o
no utilitzant lliurement el seu criteri si donar-lis suport o no. Un
partit amb la proposta de millorar les pensions en un país amb una
població envellida és tant legitim com qualsevol altre proposta
política. S'ha de dir també que en els Estats del Dret hi ha una
sèrie de lleis sota les quals estan sotmesos tots els governs, i per
tant l'aplicació de polítiques que vulgui fer qualsevol govern que
ha arribat al poder a través de la demagògia quedarà sempre
obstaculitzada pel sistema legal que protegeix els drets humans i les
minories (sempre i quan parlem d'una democràcia).
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Un altre debat seria dir si les persones sabrien diferenciar el que
és millor per ells o el que és millor pel país, comunitat,
municipi o unió de països, però entrar en aquest debat arriba
inevitablement a la resposta de la manca de tradició democràtica,
és a dir, el problema és de la societat, no del sistema.</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El problema de la representació no vinculant critica que la gent
quan vota un partit no implica que estigui a favor de tot el
programa, i que per tant la representació no acaba sent ni molt
menys completa. Estic totalment d'acord, la democràcia
representativa és una democràcia de menú mentre que la democràcia
participativa és una democràcia a la carta. Això vol dir que si
algú sent devoció per les sardines al forn, haurà de demanar
aquest menú encara que no li agradi cap dels primers plats, mentre
que si fos a la carta demanaria les sardines del menú 1 i el cabrit
del menú 2 (tot és en sentit metafòric, evidentment). Hi ha un
motiu pel qual tant els restaurants com la majoria de sistemes
occidentals opten pel menú, i és el preu. Si s'han de debatre i
votar totes les propostes, això suposa un cost enorme, una saturació
dels medis i de la capacitat de les persones i un índex de
participació paupèrrim (és molt més senzill en països més
petits com Suïssa). Altrament, és cert també que la democràcia
hauria de posar a la disposició dels ciutadans sistemes que fessin
que la societat pugui decidir quins temes susciten tal sensibilitat
que només pugui ser tractada per la via de la democràcia
participativa.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La resposta dels últims punts, “miopia governamental” i “falta
d'incentius” és la mateixa que la del punt “la influencia dels
lobbies”, sempre i quan aquesta miopia és implícita en el
programa o és decidida democràticament passa a ser responsabilitat
de la societat si la consideren o no una bona decisió.
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Responent a tots els punts m'agradaria dir que no estic del tot
d'acord amb el sistema de democràcia que tenim actualment a Espanya,
però tampoc ho estic amb els arguments amb els que se l'ha criticat
en el article “la democràcia també falla”, ja que la majoria
(tret del tercer amb el que n'estic d'acord) recauen en un problema
social més que en un problema del sistema, i les reformes que es
farien en el model democràtic per canviar aquest problema social
serien considerades (segurament amb raó) autoritàries. Possiblement
acabaré escrivint sobre com considero que hauria de ser la
democràcia per respondre de la millor forma a les seves funcions. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-33274516705680169802015-04-28T22:29:00.000+02:002015-04-28T22:36:20.656+02:00Dret a l'autodeterminació[Article breu, publicat abans de la consulta del 9N. Reconec que es un article simple, poc profund i amb comparacions exagerades. La previsió és publicar un article millor sobre aquest tema.]<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhozSq5jaTF0ohEBIN7zpI5HWiP8RPP6OElsHYp-CdSGtGz32_eOpOMIWjxF_tKsdPvhDJYX2CDGQTwg0oYRK60bPPLk-5hF53cWkZD8ve7g_z3gD0BXPaZehKIInzOPqxlyfEi5Z3wEj0/s1600/baixa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhozSq5jaTF0ohEBIN7zpI5HWiP8RPP6OElsHYp-CdSGtGz32_eOpOMIWjxF_tKsdPvhDJYX2CDGQTwg0oYRK60bPPLk-5hF53cWkZD8ve7g_z3gD0BXPaZehKIInzOPqxlyfEi5Z3wEj0/s1600/baixa.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
En els últims mesos s’està parlant, més que mai, arran de l’auge de l’independentisme a Catalunya, del dret a l’autodeterminació o del mal anomenat i inexistent «dret a decidir». No obstant, almenys en el terreny polític (i també entre els ciutadans), ningú està sent coherent en aquest tema i és per això que en aquestes línies em dedicaré desmuntar, amb arguments, les raons de les diferents sensibilitats polítiques (independentisme i unionisme) sobre el dret a l’autodeterminació, per acabar explicant el que és el correcte.<br />
<br />
Per una banda tenim el discurs unionista, encapçalat pel Partit Popular, Ciutadans i Unión Progreso y Democracia (n’excloc el PSC-PSOE, que juga entre dues aigües). Aquests partits defensen la “indisoluble unidad de la nación española”, tal com es recull a la Constitució, i expliquen que l’autodeterminació d’una regió espanyola l’hauria de votar tota Espanya perquè és tot el poble espanyol qui té la sobirania nacional. A més a més, recorden, amb raó, que al dret a l’autodeterminació (reconegut per l’ONU) només s’hi poden acollir els pobles colonitzats i oprimits: Catalunya, doncs, no compleix aquestes condicions. Aquests partits defensen la legalitat vigent però no fan res per canviar les coses perquè es troben còmodes amb la situació actual. És per això que podem veure partits com Ciutadans i UPyD que defensen el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental però el neguen a Catalunya amb totes les seves forces. Què passa? Que el Sàhara Occidental, per poble oprimit que sigui, té més drets que els catalans a ser independent? La següent afirmació és molt dura però certa: aquests partits unionistes (PP, C’s, UPyD) defensen l’esclavatge perquè qualsevol persona (en aquest cas, part important dels catalans) que formi part d’un estat a la força, està sent esclau! Cap estat hauria de poder dir als ciutadans d’un territori que es vol secessionar “Tu em pertanys, et vull mantenir!” i això és, precisament, el que aquestes forces polítiques defensen!<br />
<br />
Per altra banda tenim el discurs independentista, encapçalat per Convergència Democràtica i Esquerra Republicana, sobre el dret a l’autodeterminació, una postura molt oportunista. Per què dic això? Doncs perquè els independentistes fan gala de la seva suposada defensa de la democràcia i de la llibertat però també són molt hipòcrites i incoherents. La qüestió és que ells defensen convocar un referèndum amb la finalitat que, si la major part de la població així ho desitja, l’actual comunitat autònoma de Catalunya passi a ser un estat independent. Per què ho volen? Els independentistes argumenten que “no pot ser que si la majoria del poble català no vol formar part d’Espanya, Catalunya hagi d’estar retinguda: ha de ser LLIURE per formar un nou estat. Per què els espanyols han de decidir pels catalans?”. Com a defensor de la llibertat, jo no puc estar més d’acord amb aquesta afirmació. Ara bé, què passaria si el «Sí» a la independència guanya el referèndum català però a les comarques de la Vall d’Aran, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Garraf (per posar uns exemples) guanya el «No»? Segons els polítics independentistes, com que el «Sí» ha guanyat en el conjunt de Catalunya i les comarques citades es troben dins de Catalunya, aquests territoris formarien part de la República Catalana. Però, segons l’argument dels independentistes hauríem de contestar que “no pot ser que si la majoria del poble baixllobregatí no vol formar part de la República Catalana, el Baix Llobregat hagi d’estar retingut: ha de ser LLIURE per decidir seguir formant part d’Espanya si així ho desitja. Per què els catalans han de decidir pels baixllobregatins?”. Ah, doncs no. Segons Mas i Junqueras el Regne de Espanya no ha de tenir dret a retenir a ningú en contra de la seva voluntat, però la futura Catalunya independent tindria tot el dret del món a retenir a comarques que volen seguir sent espanyoles. Prou ja! Que quedi clar que els independentistes no defensen el dret a l’autodeterminació perquè siguin vertaders demòcrates i defensors de la llibertat, sinó perquè els interessa fer-ho per tal que Catalunya pugui ser independent.<br />
<br />
Com sortim d’aquest entrebanc? Depèn de si defenses la llibertat o si defenses l’esclavatge. Obligar a les persones d’un territori determinat a formar part d’un estat en contra de la seva voluntat és esclavatge; així doncs, si defenses l’esclavatge, la teva postura ha de ser prohibir qualsevol referèndum d’autodeterminació i defensar a mort la «indisoluble unidad» de la nació de torn. En canvi, si el que desitges és la llibertat, el principi de la no agressió, la defensa del fet que tots els humans som iguals als ulls de Déu i la protecció dels drets inalienables dels quals hem estat dotats pel Creador… Si això és el que desitges el que has de fer és ser favorable l’autodeterminació de qualsevol grup humà, per petit que sigui, i fins i tot de qualsevol individu ja que si no és així estàs sent incoherent i estàs justificant, en major o menor mesura, el poder de l’estat de retenir una persona o un grup de persones en una entitat política de la qual no volen participar, cosa que és comparable a l’esclavatge. Perquè com deia Ludwig von Mises al seu llibre “Liberalismus”, «la condició de ser obligats a pertànyer a un estat, en contra de la seva voluntat, a través d'una votació, no és menys dolorós que el fet d'estar obligats a pertànyer a aquest estat a causa d'una conquesta militar».Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-70039857715489189152015-04-28T22:27:00.001+02:002015-04-28T22:39:23.320+02:00Llibertat (2)<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">[Rèplica a l'article <a href="http://europeudigital.blogspot.com.es/2015/04/llibertat.html">Llibertat</a>]</span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">Llibertat. Paraula que tothom vol escoltar i que
s'acaba dient amb una facilitat que espanta, possiblement vulgui dir
això que ha arribat a una degradació similar com a la que han
arribat les ideologies “dreta” i “esquerra”. Sembla ser que
cadascú té el seu propi concepte del que és llibertat o no. Pitjor
encara, hi ha gent que reparteix carnets que posen amb lletres
enormes “Tu estàs a favor de la llibertat” i “Tu no estàs a
favor de la llibertat”. Doncs bé, m'uniré a aquesta tradició per
aportar la meva visió sobre llibertat, potser m'animo i em poso
també a repartir carnets d'identitat ideològica.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJAsJoDj5h7zWjfWD9E6j4j6btrXtT6-5n0nuwzo64lDMlVGlHzj2tq_60z-7U8Gmbf6pEz6g69kWXyN1Wwk6cUo4l3QttFjIoibUbfX0rAPKoczstxBCKevljLx0PWGbZdBVN0vlj9dY/s1600/llibertat2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJAsJoDj5h7zWjfWD9E6j4j6btrXtT6-5n0nuwzo64lDMlVGlHzj2tq_60z-7U8Gmbf6pEz6g69kWXyN1Wwk6cUo4l3QttFjIoibUbfX0rAPKoczstxBCKevljLx0PWGbZdBVN0vlj9dY/s1600/llibertat2.png" /></a><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Primer crec que cal especificar que em
referiré a llibertat com a llibertat individual. És evident que la
llibertat que sembla més palpable i evident és la individual, ja
que afecta directament al subjecte que sent en lloc d'un col·lectiu
imaginari composat per subjectes amb una implicació indirecta. No
per tractar-se de col·lectiu imaginaris la llibertat col·lectiva ha
de ser menyspreada, però d'altre banda és un tema bastant més
complicat que la individual, sobretot quan toca coordinar-les. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Quan es parla de llibertat individual
s'han de separar dos tipus de llibertat, la positiva i la negativa.
“Positiva” i “negativa” no són termes empleats en un sentit
moral volent dir que una és millor que l'altre, sinó en termes
d'acció. És a dir, la llibertat positiva consta de la possibilitat
d'exercir una acció mentre que la negativa consta de la inexistència
d'impediments per assolir-la. No és ben bé el mateix, ja que des de
la llibertat negativa un aturat té la llibertat per pagar un pis
perquè ningú li ho impedeix, mentre que des de la positiva no és
lliure perquè li manquen els recursos necessaris. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Aquí per tant es planteja un problema
bastant més complicat que el que es solucionava amb “la teva
llibertat acaba on comencen els drets dels altres”. Si excloem la
llibertat positiva, sembla que l'únic impediment és determinar una
serie de drets fonamentals inherents a l'home i res més minva la
llibertat individual. En canvi, amb la llibertat positiva tenim que
no tothom té la mateixa i d'acord amb el model que presenta la visió
exclusivista anteriorment mencionada sembla que cadascú té
l'obligació de proporcionar-se la seva llibertat positiva, mentre
que la negativa va lligada de la mà amb la condició humana. Tenim
per tant dues llibertats pràcticament contradictòries ja que
l'única forma que no ho siguin és que de forma natural, sense cap
intervenció, tothom tingui els mateixos recursos que proporcionen, a
més, una vida digne.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Entre els dos extrems “tothom pot
fer el que vulgui mentre no perjudiqui directament la llibertat, vida
i propietat aliena” i “tothom ha de gaudir dels mateixos
recursos”, sembla evident que la solució està en un punt en mig
en què es determina un límit de les dues llibertats mitjançant
drets. En el cas de la llibertat negativa, està limitada per la
propietat, llibertat, vida i els recursos als que calgui renuncia per
assolir un mínim de recursos per tothom. D'altra banda, la llibertat
positiva està limitada per la llibertat negativa, ja que sinó
parlaríem d'expropiació.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Partint de la base que és
pràcticament impossible assolir un punt òptim de les dues
llibertats, s'ha d'aconseguir reduir part de les dues llibertats per
tal d'aconseguir la sortida més diplomàtica i justa. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Veiem llavors que per tal d'aconseguir
una espècie de “justícia” cal que en una mateixa comunitat una
institució que representi els membres de la societat veli per
aconseguir el punt òptim entre les dues llibertats. Ara bé, qui
executa les funcions d'aquesta institució? Qui decideix que fa? Qui
decideix qui pertany a una comunitat o a un altre? Entrem llavors en
la llibertat col·lectiva, un tema bastant més complicat que la
individual.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-47403695808884999972015-04-28T22:27:00.000+02:002015-04-29T19:30:06.990+02:00Economia en una lliçó (0): IntroduccióEstem en l'any 2015 d.C. El món fa anys que està immers en una de les crisis econòmiques més importants de les últimes dècades. Cap dels economistes ha sabut preveure la crisi, ni identificar-ne les causes, ni molt menys proposar receptes per sortir del forat. Cap? Segur? No! Un grupet d'economistes poblat per irreductibles austríacs encara (i sempre) resisteix als errors de l'economia mainstream! Els economistes influenciats per l'Escola Austríaca de Carl Menger, Eugen von Böhm-Bawerk, Ludwig von Mises i Friedrich Hayek lluiten per recuperar el territori perdut en temps passats, com Astèrix i Obèlix a Gàl·lia contra els romans.<br />
<br />
L'economia austríaca, marginada acadèmicament, ignorada pels mitjans de comunicació i desconeguda pels polítics i els ciutadans, ha aconseguit, basant-se en la seva teoria dels cicles econòmics, preveure la crisi econòmica (de la mà de Huerta de Soto, entre altres), explicar-ne les causes, proposar solucions per tal de recuperar l'economia i, més important, instaurar les bases per no tornar a caure en un desastre econòmic similar.<br />
<br />
Amb aquest article no pretenc explicar en què consisteix aquesta escola econòmica, ja que a qui li interessi pot investigar a Google o pot seguir un <a href="http://huertadesoto.blogspot.com/">curs gratuït d'economia</a>, sinó que la intenció d'aquest article és presentar-vos la figura i la obra de Henry Hazlitt, un periodista i escriptor influenciat per l'Escola Austríaca que va publicar a diaris de renom com The Wall Street Journal, Newsweek i The New York Times, per citar-ne uns quants, a part d'escriure multitud de llibres entre els quals es troba l'obra que comentaré en aquest blog, capítol per capítol, Economics in One Lesson.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQDeFNlm93t6SGaeQD5RUU7DP1efbgHnB5b8GgqaWr-1ZmWjuC4Ez7b4K0puecHEX5GzNnyK3Iy_l5vrBLycHFxN1PHSyb6Bkzrx1TWXX37QIFFiEG2TIOlUu9AoxjUHLgk64lDVnk4g/s1600/200px-Hazlitt-photo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQDeFNlm93t6SGaeQD5RUU7DP1efbgHnB5b8GgqaWr-1ZmWjuC4Ez7b4K0puecHEX5GzNnyK3Iy_l5vrBLycHFxN1PHSyb6Bkzrx1TWXX37QIFFiEG2TIOlUu9AoxjUHLgk64lDVnk4g/s1600/200px-Hazlitt-photo.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Henry Hazlitt, periodista americà.</td></tr>
</tbody></table>
Henry Hazlitt ha estat emmarcat en la tradició econòmica austríaca i ha estat un dels més importants divulgadors de les teories d'aquesta escola durant el segle XX. El seu estil és clar, senzill, ideat per a que qualsevol persona, tant mestresses de casa com adolescents, puguin entendre conceptes econòmics complexos de manera simple. Henry Hazlitt ha estat sempre crític amb les teories keynesianes que han acabat imposant-se i aplicant-se. A la seva obra Economics in One Lesson, l'autor desmunta gran part de les fal·làcies econòmiques i mites que s'han anat generalitzant, en part per culpa del keynesianisme imperant. L'autor estatunidenc destaca al seu llibre els perills de la intervenció governamental en economia i defensa postures bàsiques com l'equilibri pressupostari, a part de emfatitzar en els mercats lliures i en la llibertat d'elecció dels individus en l'economia.<br />
<br />
L'obra de Hazlitt, Economics in One Lesson, és un llibre imprescindible per als nostres temps, perquè tot i ser publicat per primer cop al 1946, tira per terra moltes de les propostes que alguns genis, basats en fal·làcies i mites, ens donen per superar l'actual crisi. Els programes econòmics de partits polítics de moda com Podemos a Espanya, Syriza a Grècia o el Front Nacional a França es poden desmuntar de dalt a baix amb el llibre de Hazlitt a la mà. Qui no em cregui, que faci l'experiment. Que fullegi el programa d'algun d'aquests partits mentre llegeix Economics in One Lesson. Sembla que el propi autor hagi escrit la seva obra expressament per criticar les propostes d'aquests partits, tot i que, com s'ha indicat, el llibre es va escriure fa 70 anys (senyal que no hem après i estem caient constantment en el mateix error).<br />
<br />
Economics in One Lesson, és un llibre sense excés d'estadístiques, amb mancança de fòrmules i amb absència de tecnicismes, per tal de poder arribar a un públic més ampli. Segons Hazlitt, s'han creat determinades falsetats sobre economia que, una vegada passen a ser de domini públic, es tornen anònimes, comencen a ser sostingudes per grups políticament influents i pels governs i són aceptades pels ciutadans com a certes.
<br />
<br />
Anem doncs, a comentar breument la introducció del llibre de Hazlitt.<br />
<br />
Primer de tot, l'autor destaca dos factors claus que donen peu a determinades fal·làcies econòmiques, dels quals en deriva dues de les condicions que ha de tenir una bona política econòmica. A continuació, es poden llegir els dos fets:<br />
<br />
<br />
<ol>
<li>Encara que tots els individus puguin tenir certs interessos generals comuns, els diferents grups també tenen interessos concrets contraposats. Determinada política econòmica pot beneficiar a tots al llarg termini (cosa que seria desitjable) o, contràriament, beneficiar només a un grup a costa dels altres (cosa que no es pot permetre, ja que crea privilegis, al no beneficiar a tots). Un exemple d'interessos contraposats, a Catalunya, el podem veure en el sector dels petits botiguers. Si hi distingim dos grups, el de compradors i el de petits botiguers, veurem que el grup de compradors, en general, té l'interès de tenir la llibertat de poder elegir on i quan comprar; mentre que el grup de petits botiguers té l'interès de limitar horaris comercials, per tal de no veure's afectats per la competència dels grans centres comercials. Si els policy makers creen una llei per limitar els horaris comercials, es beneficia al grup dels petits botiguers a costa de perjudicar al grup de consumidors, que tenen menys llibertat d'elegir.</li>
<li>Els humans tendim a considerar exclusivament les conseqüències immediates d'una política, sense pensar quin efecte tindrà això en el llarg termini. Per posar un exemple recent d'aquest factor, recordem el pla-E del govern de Zapatero. El pla E va ser un projecte governamental impulsat per fer front a la crisi econòmica. La major part dels diners públics d'aquest projecte van ser dedicats a l'obra pública pel que es va haver de contractar una gran quantitat de treballadors. A curt termini, això va comportar que molts dels treballadors del sector de la construcció que havien estat acomiadats, trobessin feina gràcies a aquest pla. Perfecte, no? No. A mitjà i llarg termini, aquest projecte va resultar desastrós. Per culpa de l'esclat de la crisi, la recaptació va baixar i gran part de la despesa d'aquest pla es va realitzar mitjançant deute. Deute que estem pagant actualment, sense que el pla E hagués servit per impulsar l'economia espanyola. Un dels economistes més cèlebres del segle XX, John Maynard Keynes, va obviar el problema que moltes mesures que poden semblar efectives d'immediat, poden tenir al llarg termini. “A llarg termini, estarem tots morts”, va dir, traient ferro a l'assumpte. I sí, efectivament Keynes és mort, però el deute de les desastroses polítiques inspirades per les seves teories l'estem pagant els vius. </li>
</ol>
<br />
<br />
A partir d'aquests dos factors, Hazlitt deriva dues condicions que una política econòmica ha de tenir a fi que es pugui considerar bona:<br />
<br />
<br />
<ol>
<li>Una política econòmica ha de beneficiar a tothom i no només a un sector particular a costa dels altres grups. </li>
<li>Una política econòmica ha de tenir conseqüències positives al llarg termini i no només efectes positius immediats. </li>
</ol>
<br />
<br />
De fet, l'estatunidenc defineix la ciència econòmica de la següent manera “The art of economics consists in looking not merely at the immediate hut at the longer effects of any act or policy; it consists in tracing the consequences of that policy not merely for one group but for all groups”. Segons l'autor, el 90% dels mites sobre economia que estan causant un dany terrible al món són causats per ignorar alguna d'aquestes condicions.<br />
<br />
La lliçó d'economia del senyor Hazlitt podria acabar aquí, amb les dos conclusions anteriors. No obstant, en el seu llibre, fa un esforç per analitzar i desmuntar fal·làcies basades en el fet d'oblidar les condicions indicades, una per una. La paràbola de la finestra trencada, les terribles conseqüències de la maquinització, les bonances del salari mínim i de la creació d'ocupació pública, els beneficis de la reducció de la jornada laboral, els efectes positius de la inflació i del proteccionisme a determinades indústries... aquests i molts més mites són els analitzats i desmuntats a Economics in One Lesson i que, si tot va bé, aniré publicant periòdicament.
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-86179561005568930392015-04-28T22:20:00.000+02:002015-04-28T22:25:24.042+02:00¿A dónde vamos?<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">Durante enero han sucedido dos cosas
que podrían cambiar el curso de la Unión Europea en estos ocho años
que llevamos de crisis. La victoria de Syriza y la compra de bonos
por parte del Banco Central Europeo. Las consecuencias de todo esto
aún son desconocidas, y cada vez se abren más interrogantes de lo
que nos depara un 2015 intenso.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhynCGEePu6Zp-Rgujrq3WJA2kFzRC5NmTnjpmVh7AwauPr26r3Qd0vk5MBBuMmDMrE-6rPDo59nk8G1IeBT-UX4j6zK792saNVWqAg1Vfmq6gSIjTzDzYw4qFo126YHT2bvNbyxtdE5J8/s1600/eu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhynCGEePu6Zp-Rgujrq3WJA2kFzRC5NmTnjpmVh7AwauPr26r3Qd0vk5MBBuMmDMrE-6rPDo59nk8G1IeBT-UX4j6zK792saNVWqAg1Vfmq6gSIjTzDzYw4qFo126YHT2bvNbyxtdE5J8/s1600/eu.jpg" height="213" width="320" /></a><span style="font-family: Arial, sans-serif;">2015 es un año en el que habrá
elecciones en España, Suecia, Reino Unido y las ya finalizadas en
Grecia. Todo esto puede cambiar el singo político de una UE que
durante estos años ha optado por el neoliberalismo, la austeridad,
las reformas del modelo productivo y el pago de la deuda. Cualquier
intento de cambio ha sido tajantemente erradicado por las presiones
de los mercados, el FMI, la Troyka o el BCE. Dígase caso Hollande
cuando elevó los impuestos a las rentas más altas, o caso Renzi
cuando distribuyó dinero a los ciudadanos para incentivar la
demanda. Los precedentes, desde luego, no están con Tsipras, aunque
parece que ha entrado en un mejor momento, en un país menos reacio
al cambio radical, y sobretodo, con mucha más fuerza. </span>
<br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Ahora parece que hay algunos indicios
macroeconómicos que pueden ser indicadores de mejora, a costa de la
demanda interna y las clases medias. Y también parece que las
deseadas políticas monetarias expansivas que tanto anhelaban los
sectores socialdemócratas europeos han empezado a aflorar gracias al
fantasma que últimamente recorre por toda Europa, la deflación. La
compra de bonos de Draghi y el tipo de interés negativo en Suecia
pueden ser la clave para las economías expansivas, siempre y cuando
los bancos decidan conceder prestamos con intereses bajos, o en su
defecto, que el gasto público aumente y vaya destinado a un
incremento de la producción, tal como defienden los socialdemócratas
europeos. </span>
<br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Parece ser que este año será clave
para determinar a que lado se moverá Europa, si al neoliberalismo o
a la socialdemócracia, derecha e izquierda respectivamente. De ello
dependerá los primeros resultados del gobierno griego o la capacidad
de asociación que tendrán los socialdemócratas europeos Tsipras,
Hollande, Renzi, Schulz, Gabriel o Kellal (además de todos los que
aspiren a la presidencia en sus respectivos países). Mucho tendrá
que ver también el desarrollo de las negociaciones entre los que
quieren mantener el status quo y aquellos que quieren democratizar
el BCE, desobedecer la Troyka o flexibilidad con la deuda (o
directamente su impago ya sea total o parcial). Y desde luego el gran
condicionante será si este es realmente el año de la recuperación,
no en la macroeconomía sino en la microeconomía, pues la gente
optará por la estabilidad.</span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Todo ello determinará hacia dónde se
dirigirá la Unión Europea en estos años de crisis que aún quedan.
Sin embargo, hay algunos detonantes que cambiarán totalmente el
curso de los acontecimientos: la guerra de Ucrania, el Estado
Islámico, los euroescépticos, los procesos separatistas, los
problemas con la inmigración o la xenofobia (por nombrar algunos).
Hay que estar alerta porqué en momentos de crisis la gente es más
sensible a este tipo de fenómenos. Dependerá de la gestión en
estos temas de ambas propuestas económicas si los detonantes
explotarán en un lado u otro. Parece que 2015 será un año
importante, un año para la historia, un año en el que los europeos
decidiremos a dónde vamos. </span>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-62204460271721126152015-04-22T01:00:00.000+02:002015-04-22T01:00:02.008+02:00La democràcia també falla<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3VyO79j15x_Wa6Tr8nwV6WHZGYd7t2SVWeYTQ3_e9QqeORDhu5YoJpDiGhhL_SDarzYwCL7qZiBYxbgXpKDq5p5Zpc8FlGHuTxP2hKrHNhE67Z2RN0ARUAg5S9_VnhZ9ZP9e0Yk1V1Cw/s1600/a2463374766_10.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3VyO79j15x_Wa6Tr8nwV6WHZGYd7t2SVWeYTQ3_e9QqeORDhu5YoJpDiGhhL_SDarzYwCL7qZiBYxbgXpKDq5p5Zpc8FlGHuTxP2hKrHNhE67Z2RN0ARUAg5S9_VnhZ9ZP9e0Yk1V1Cw/s1600/a2463374766_10.jpg" height="240" width="320" /></a>A mesura que
m'he anat formant en la ciència econòmica he anat descobrint
diversos errors i febleses en la democràcia, fins al punt de
concloure que no és el millor sistema d'organitzar la política. En aquest article exposaré les meves conclusions, influenciades tant per la meva desconfiança envers l'estat com per l'escola de l'elecció pública o public choice school. Aviso des del començament que la majoria dels errors de la
democràcia que menciono fan referència al sistema actual de
democràcia representativa. Per tant, no tots els arguments
presentats en aquest article són aprofitables per a criticar altres
tipus de gestió pública com la democràcia directa o democràcia
líquida, que també compten amb nombrosos inconvenients i errors.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Als llibres de text d'economia trobem sovint un capítol dedicat a les "fallades de mercat", però gairebé no hi trobem "fallades d'estat" o "de democràcia" (ja que la majoria d'estats occidentals són considerats democràtics). Anem doncs a
discutir, punt per punt, per què la democràcia no és el millor
sistema possible. Els punts que tractaré són els següents:
ignorància racional, la importància dels lobbies, el concepte de
representació, la miopia governamental i la falta d'incentius
d'actuar eficientment.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Per explicar
el que s'anomena ignorància racional aplicat a la democràcia, cal
començar definint el concepte de bé públic. Per fer-ho, utilitzaré
la definició i un exemple del professor Sala-i-Marín, que es
caracteritza per explicar conceptes econòmics de manera senzilla.
Segons el professor, aquest tipus de béns <i>«són aquells que
molta gent pot utilitzar alhora […] i quan un els utilitza, el
benefici és per a l'usuari però els costos es comparteixen entre
tots»</i>. I posa l'exemple de les terres pastura <i>«Si les terres
de pastura són comunals (com l'eren el la Europa medieval), l'herba
que menja la meva vaca em beneficia a mi, el propietari, perquè
permet que la meva vaca doni millor llet o millors vedelles. No
obstant això, la destrucció que genera la meva vaca [cost] quan
menja, és compartida per tots els propietaris de vaques ja que elles
es queden sense pastura per menjar»</i>. En democràcia, a l'hora
d'enfrontar un procés electoral, passa quelcom semblant, però a la
inversa. Tots estaríem d'acord en què el votant perfecte seria
aquell qui segueix l'actualitat política a la premsa, es llegeix
tots els programes electorals, compara totes les propostes i fets
dels partits polítics i, després d'una profunda reflexió que pot
durar dies, vota. Això, que seria ideal, ningú ho fa. Per què?
Doncs perquè al tractar-se la democràcia d'un «bé públic a
la inversa», no hi ha incentius per fer-ho. El votant perfecte, al
informar-se, deliberar i votar, està assumint tot el cost, però el
benefici no és tot per ell sinó que és compartit amb els altres
més de 20 milions de votants. En l'argot econòmic diríem que es
privatitza el cost i es socialitza el benefici. T'interessaria un
negoci en el què has de realitzar una gran inversió inicial tu sol
i, si hi ha beneficis, els has de compartir amb milions de persones
que ni coneixes? La resposta general és no. No obstant això, hi ha
un cas en què el benefici de votar es maximitzaria i el benefici que
obtindria el votant en qüestió seria significant: el cas en què el
seu vot sigui el decisiu. Només hi ha un problema: això és gairebé
impossible(*). A les eleccions generals a Espanya de 2011 hi van
haver, aproximant, 25 milions de vots. La probabilitat de què el teu
vot sigui el decisiu és de 1/25.000.000, és a dir, 0'000004%. És
250 vegades més probable que et toqui la loteria o 5.000 vegades més
probable que et moris en un accident de cotxe ¡anant a votar! És a
dir, si en les últimes eleccions no haguessis votat, o haguessis
votat totalment el contrari, ¡el resultat hagués estat el mateix!
Com veiem, <b>al ser el benefici de votar insignificant, el que acaba
passant és que allò racional en un procés electoral és ser un
passota</b> (votar sense coneixement de causa o no votar). Degut a
la falta d'incentius que tenim al votar amb coneixement de causa,
acabem votant basant-nos en elements emotius o trivials. <b>Es
produeix una futbolització de la política i de la democràcia.</b>
Igual que per un culer els del Barça són «els bons» i els del
Madrid «els dolents», el mateix efecte es produeix entre
determinants votants. El vot emotiu i trivial, de bons i dolents, es
pot veure clarament en famílies afectades per la Guerra Civil.
S'associa el PP amb el franquisme (molts dels seus socis van ser
càrrecs polítics de la dictadura) i al PSOE amb la Segona República
(va ser un dels partits republicans més importants en aquest
període). Un nét d'un republicà afusellat per Franco mai de la
vida es plantejarà votar al PP, ja que ho associarà ràpidament amb
els qui van acabar amb la vida del seu avi, encara que en el seu
programa (ni se'l llegirà) hi hagin més propostes del seu interès
que les del programa del partit que vota. El mateix en el cas d'un
catòlic que vota a la dreta i no es planteja votar al PSOE ni a IU
per les salvatjades que va fer part de l'esquerra durant la guerra
civil en contra els religiosos. Per acabar posant un exemple de vot
emotiu, un votant catalanista que desitja, per sobre de tot, la
independència de Catalunya per motius purament emocionals, ni es
plantejarà llegir el programa de Ciutadans, ni molt menys votar-lo,
encara que coincideixi amb ells en un 90% i, en canvi, només tingui
un punt en comú amb el partit que dona suport. Resumint, no tenim
incentius per un vot informat i raonat, i acabem votant per elements
emotius o trivials, cosa que provoca que el resultat de les eleccions
no sigui l'ideal.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Un altre
de les fallades de la democràcia és la presència i la <b>influència
dels lobbies</b>. Aquests grups tenen la característica d'unir sota
el mateix paraigua a individus que tenen un mateix interès
prioritari i, al ser prou nombrosos, influeixen fortament al poder
polític per tal d'aconseguir privilegis a canvi de vots. Els
candidats polítics no estan interessats en el votant individual
normal i corrent. El seu únic vot els aporta molt poc, no els farà
guanyar l'elecció (ja hem vist que el fet que un partit guanyi per
tan sols un vot de diferència és gairebé impossible). En canvi, el
vot dels milers de persones que formen part d'aquests grups d'interès
els poden aportar moltíssim, i fins i tot els poden resultar imprescindibles per a obtenir una victòria electoral. <b>Els polítics, doncs, es concentren en
aconseguir el vot d'aquests col·lectius més o menys concentrats i
organitzats prometent concedir-los privilegis, o mantenint-los en cas
que ja els tinguin, augmentant el benefici dels grups en qüestió,
en comptes de centrar-se en el benefici comú. El cost d'aquests
privilegis als grups d'interès queda diluït entre els milions de
contribuents, però el benefici el gaudeix tan sols el «lobby».</b>
Exemples de grups privilegiats d'interès poden ser els petits
comerciants, els funcionaris, l'Església Catòlica, els sindicats,
les patronals, pensionistes, cinema, etc.(**) Qui proposi treure
privilegis a algun d'aquests grups, perdrà el vot dels seus membres.
Per què cap partit, o gairebé cap, proposa la tan necessària
liberalització d'horaris comercials a Barcelona? Perquè qui ho faci
perdrà el suport dels petits comerciants. Per què cap partit
proposa l'eliminació dels privilegis dels quals gaudeixen els
funcionaris i passar a tractar-los com a treballadors d'una empresa
privada? Perquè qui ho faci perdrà el suport de tots els
funcionaris. Per què els partits polítics japonesos realitzen
tantes propostes a favor dels jubilats i tan poques per la gent jove?
Perquè la piràmide de població del Japó s'està invertint, hi ha
molts més jubilats que joves, i els polítics no volen perdre una
bossa tan considerable de vots. Mentre els polítics es concentren en
acontentar als grups privilegiats d'interès, sovint s'obliden de la
«majoria silenciosa».</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
A més a més, també hem de tenir en compte el problema que té l'efecte de la
representació no vinculant. De fet, més que un error de la
democràcia en general, és una fallada de la democràcia
representativa. Un dels problemes és que al votar <b>no elegim sobre
qüestions concretes, sinó que votem partits que tenen un programa
que no és res més que un pack de propostes</b> a les que hem de donar
suport en la seva totalitat al moment de votar a la candidatura.
Algunes propostes les compartim, altres no, però no podem fer
esmenes i, per tant, al votar, generalment estem acceptant propostes
a les que no donem suport. El segon problema és que <b>un cop els
candidats dels partits són «representants del poble» poden fer el
que vulguin. El programa electoral que has votat pot ser incomplet en
qualsevol moment per part del governant sense que aquest fet tingui
cap conseqüència</b>. En el sector privat, en canvi, els contractes són
d'obligat compliment, i existeix una tercera part que s'encarrega que
aquest contracte es compleixi. Abans
de la Revolució Francesa (origen de tots els nostres mals, mai és
mal moment per recordar-ho), el que predominava era el
mandat imperatiu. El mandat imperatiu consisteix en què el
representat elegeix a una persona per tal de transmetre i defensar
obligatòriament la decisió ja deliberada i presa pel
representat. Explica Miguel Anxo Bastos <a href="https://youtu.be/NzZJipDVd9o?t=13m25s">en una de les seves conferències</a>, que el Rey Carles V va fer reunir a les Corts a La Corunya
(després de ser expulsats de Santiago de Compostel·la) per aprovar
un nou tribut. El tribut es va aprovar subornant als procuradors,
que havien estat indicats pel poble de votar contràriament a la
creació del impost. A l'assabentat-se, els procuradors van ser
penjats als seus pobles per trencar el sagrat principi de mandat
imperatiu. En la meva opinió, doncs, el mandat imperatiu és molt
més just que el concepte modern de representació pel fet que reflexa obligatòria i de manera clara la voluntat del representat. Però si es desitgés,
sense canviar de sistema, la opció de castigar al representat que no
compleix amb el programa, una bona opció és incorporar el <i>recall</i>,
un element que permet portar a votació la decisió de cessar o no a
un càrrec públic, un cop s'han recollit determinat nombre de
signatures (encara que, insisteixo, això seria maquillar els
defectes del sistema però no substituir-lo).</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
El fet que la gestió pública sempre
estarà orientada al curt termini constitueix un altre dels errors. Per què? Doncs perquè <b>els
nostres governants pateixen una mena de miopia que no els permet
pensar a més de quatre anys vista, que és quan tenen eleccions. Què
passa si, per al bé de l'economia d'un país, el partit de govern ha
de fer dures reformes, que són impopulars i comporten sacrificis
immediats, però que poden arribar a ser beneficioses a llarg
termini? Probablement, encara que no sempre, el més normal és que
perdi les següents eleccions </b>(***). Per tant, existeix l'incentiu
per part dels polítics d'actuar a curt termini i de prendre mesures
que maximitzaran els seus vots, però no el benefici de la societat.
Es poden proposar solucions per tractar d'arreglar aquest problema,
però no sempre funcionen. Per exemple, se sol dir que als Estats
Units la limitació del càrrec de President a dos legislatures fa
que el President, si és votat per segon cop, pugui governar amb
l'objectiu de deixar un bon llegat al país a llarg termini, al no veure's mai més
lluitant per la reelecció. No obstant, aquest argument no sempre
funciona. A Mèxic, per exemple, l'últim any del mandat d'un govern
és conegut com a “Año Hidalgo” (chingue a su madre el que deje
algo), fent referència a que, com precisament no s'han de tornar a
presentar a la reelecció, despilfarren i aprofiten el càrrec per
beneficiar-se a si mateixos, caient en corrupció. Deuen haver moltes
més solucions per arreglar aquest problema, però sempre seran
maquillatge i no solucions finals. El problema de la miopia
governamental no el solem trobar, per posar dos exemples, en la
empresa privada i en la monarquia absoluta. La gestió per part
d'empreses privades mitjançant la funció empresarial a través del
mercat, sense tenir la necessitat de caçar vots dels diferents grups
d'interès ni de tenir un horitzó temporal curt, provoca que puguin
realitzar les mesures, projectes i inversions que són beneficioses
per l'empresa a llarg termini en lloc de centrar-se en l'efecte
immediat. Amb una monarquia absoluta, si pensem en ella com una
propietat privada d'un individu sobre l'estat, passa quelcom semblant
(abans de la Revolució Francesa, cap rei va cobrar més del 10%
d'impostos i els seus deutes eren bastant baixos si els comparem amb
els actuals)</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Per últim,
i ho mencionaré sense aprofundir-hi gaire, tenim la carència
d'incentius per actuar d'una manera eficient. Polítics i buròcrates
utilitzen diner aliè al prendre decisions i al invertir, cosa que
comporta una sèrie d'incentius perversos que a la vegada portaran
ineficiència. Un empresari, si inverteix malament, ho paga ell; un
polític, si fa quelcom malament, ho paguem els altres. A més a més,
ens trobem un problema, quan es crea un organisme públic, encara que
sigui totalment inútil, és molt difícil que s'acabi eliminant. Per
tant, ineficiència i expansió de l'estructura estatal són
conseqüències de la gestió pública democràtica.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
Malgrat tots
els problemes, trobar una alternativa a la gestió pública
democràtica és un tema complex, on encara hi ha molt per
investigar. Acabaré l'article amb la famosa frase de Churchil, «La democràcia és la pitjor forma de govern, excepte
totes les altres formes que ja han estat provades».</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
(*) Hi ha hagut algun cas on s'ha decidit el resultat d'una elecció per un sol vot. Per informació extra aquí: <a href="http://www.nber.org/papers/w8590.pdf">http://www.nber.org/papers/w8590.pdf</a> i </div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="http://uspolitics.about.com/od/CampaignsElections/a/Can-One-Vote-Make-A-Difference.htm">http://uspolitics.about.com/od/CampaignsElections/a/Can-One-Vote-Make-A-Difference.htm</a></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
(**) Hi ha
grups (petits botiguers, jubilats, funcionaris...) que poden ser
defensats perfectament per tots els partits siguin del color que
siguin. Però hi ha altres sectors (Església Catòlica, LGBT,
sindicats, patronals...) en què no tots els partits poden defensar
els privilegis de tots al existir un <i>trade-off</i> (si vols donar
privilegis a l'Església Catòlica per obtenir el vot als seus fidels
no pots, a l'hora, concedir drets o privilegis als homosexuals; si
vols donar privilegis a la patronal, no podràs donar-los als
sindicats). En aquest cas, cada partit s'especialitza en un grup
diferent (veure paper del professor Giacomo Ponzetto
http://crei.cat/people/ponzetto/strategic_extremism.pdf). Tot i
aquest incís, cal dir que l'argument exposat a dalt segueix sent
vàlid: cada partit s'especialitza en un lobby per captar els seus
vots, i oblida a la majoria de ciutadans que no estan enquadrats en
cap grup d'interès.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
(***) Em ve
al cap el govern socialdemòcrata a Alemanya, abans que arribés
Angela Merkel al govern.</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-47572727493803183852015-04-22T00:59:00.000+02:002015-04-22T01:01:31.594+02:00La justicia del Estado Islámico<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQP-IsV9040p1B3ZpkzX0BknXQ78JFav_3XHPEKDKfkIPPb41DDTbBFVrLjeqE6ltPi8PMGMjOT8klkFPWwy0mS3gY5eRUbPAAqlAgvLskBJ5bMSvLPYY_umY-v4YQlrCe6k9N5bpGLc/s1600/isis-flag.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirQP-IsV9040p1B3ZpkzX0BknXQ78JFav_3XHPEKDKfkIPPb41DDTbBFVrLjeqE6ltPi8PMGMjOT8klkFPWwy0mS3gY5eRUbPAAqlAgvLskBJ5bMSvLPYY_umY-v4YQlrCe6k9N5bpGLc/s1600/isis-flag.jpg" height="160" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">Hace poco ha</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">n detenido a unas cuantas
personas en Badalona por planear presuntamente un nuevo atentado
(esta vez en Barcelona) del grupo terrorista más poderoso de la
historia. Es muy fina la línea que separa el catastrofismo del
realismo, pero hay que plantearse seriamente que hacer porqué son
muchas las cosas que están en peligro y el riesgo es muy real, tal y
como reconocieron ellos mismos.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Naturalmente como ciudadano de
Barcelona estoy preocupado por mi y por la gente que conozco. No es
nada extraño que Barcelona, junto con Berlín, sea uno de los
objetivos más deseados si lo que se pretende es agitar el mundo
occidental (teniendo en cuenta que Madrid, París y Londres ya fueron
atacada en su día). Más allá del alarmismo individualista también
me preocupa las consecuencias que pueda tener el auge de este nuevo
fenómeno. Esto puede ser un nuevo detonante para la xenofobia, para
abrir más bandos y levantar más fronteras. Tal vez la desconfianza
que pueda generar pueda suponer un retroceso en la globalización y
la democracia; una vuelta a los nacionalismos extremos y a las
continuas guerras (en Europa), tal vez hablemos del fin de la Unión
Europea a largo plazo. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Todo esto no son más que suposiciones
que esperemos que nunca se cumplan, pero son cosas que pueden pasar y
que merecen tanta atención como los conflictos con el este de
Europa, la inmigración, la economía o la democracia. Cosas que, al
fin y al cabo, alteran para bien o para mal los derechos humanos. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">No vendría mal saber diferenciar
perfectamente si hablamos de un conflicto entre países o un
conflicto entre el mundo occidental y un grupo terrorista. Opino que
se ha de dialogar con los gobiernos que custodian los territorios
donde se alojan las células del Estado Islámico para dejar clara su
posición respecto un problema que no afecta únicamente Europa, sino
a gran parte del mundo. Una vez aclaradas todas las posturas será
más fácil actuar en cualquier de los casos, teniendo en cuenta que
la respuesta ha de ser inmediata. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Este tipo de problemas no se arregla
poniendo una cadena perpetua en España. ¿Qué tipo de incentivos
pretenden dar a alguien que está dispuesto a volarse a si mismo?
Tampoco se arreglan con leyes de inmigración más restrictivas, solo
aumentan el enfado. Naturalmente, no dejarás entrar a alguien con
una bomba pero no tiene sentido a diez días después de un atentado
llamar a todas las fuerzas por una mochila olvidada.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">También sería bueno pensar porqué
se ha llegado a este punto. No hablamos de un grupo de locos que han
decidido rodar cabezas en nombre de su religión, hablamos de las
consecuencias directas de los abusos de la guerra, del racismo, de la
pobreza y de la intolerancia. Es un enfado que se acumula hasta
literalmente estallar. Está más que estudiado que el terrorismo
tiene <b>explicación</b> (que no justificación) política.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Un buen ejemplo es la Alemania nazi,
no todos los alemanes querían mandar a tantos millones a los campos
de concentración. ¿No era la consecuencia de un momento histórico
de provocación y abuso de unos y negligencia de otros? Posiblemente
este pasando algo parecido ahora mismo. Algo se hizo en Europa al
acabar la Segunda Guerra Mundial para que no hubiera más conflictos
entre Alemania y Francia, entre países occidentales. Tal vez ya es
hora que nos planteemos que arrasar con todo acaba saliendo caro.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Me preocupa mucho también oír que
habría que torturarlos a todos sin remordimientos, porqué no son
humanos. Tal vez habría que plantearse que la justicia que algunos
quieren aplicar al Estado Islámico es la que tratan de aplicarnos. </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-85993328823297244622015-04-22T00:52:00.000+02:002015-04-22T00:52:00.169+02:002015, l'any de l'enlairamentA cap d'any el president va reiterar el desgastat discurs triomfalista que tant ha utilitzat durant 2014. Entre mèrits que resultaven pel ciutadà, com a poc, una falta de respecte, va destacar una predicció treta més d'una bola de vidre que de la observable realitat: “2015 serà l'any de l'enlairament”. Després d'aquest discurs membres del Partit Popular han utilitzat aquesta metàfora, sembla que és la convidada estrella de la seva festa. De quin tipus de festa parlem?<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8yZYzBmP5JE7Vt94eVJ01nbfsHizPLGGdrW09j53MCpOpVP6_4UZfaMLG6M-pzL6aP9rVUbZCd90WF82wm5Ua0GWJHZYo9ojTVylvyMQCM_SXPg9z8ouQQj4ZdwDnAsPLngyfmrrapjo/s1600/rajo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8yZYzBmP5JE7Vt94eVJ01nbfsHizPLGGdrW09j53MCpOpVP6_4UZfaMLG6M-pzL6aP9rVUbZCd90WF82wm5Ua0GWJHZYo9ojTVylvyMQCM_SXPg9z8ouQQj4ZdwDnAsPLngyfmrrapjo/s1600/rajo.jpg" height="241" width="320" /></a>Doncs bé, parlem de dades macroeconòmiques com la baixada de la tendència de l'atur, l'augment moderat del PIB o les exportacions. Tot això gràcies a les seves virtuoses reformes laborals, mesures d'ajust de la despesa pública i el prolífic esforç de la gent (com a mínim de la majoria). Sembla que en aquesta festa d'alegria i heroisme, la gent està totalment esperançada perquè nota la millora, els pensionistes estan tranquils, cap treballador pensa en la precarietat laboral, la gent s'anima a consumir, els desnonaments no existeixen, entre d'altres proeses merescudes per la dreta.<br />
<br />
Naturalment, en totes les festes hi ha algú que les espatlla. En aquest cas podríem parlar dels informes de la OCDE que denuncien la manca de sortides dels joves o el tipus de contracte amb el que es crea feina. O també es podria parlar dels informes de la Creu Roja que critiquen la pobresa en Espanya, o les accions de la PAH, Bárcenas o simplement obrir els ulls a la realitat i veure que aquest enlairament només arribarà pels beneficiats de l'augment de la desigualtat, i que, com a molt, algunes gotes rajaran a nosaltres de la seva gran basa.<br />
I la realitat ens mostra que l'objectiu d'aquest partit era baixar l'atur, i l'ha augmentat o substituït per contractes que manquen de qualsevol mena de cobertura social. Posteriorment l'objectiu era disminuir el deute, i tot i que la sanitat, l'educació i les ajudes han estat retallades i els bancs rescatats, també ha augmentat. La resposta és que no sabien com era la situació del país en què els socialistes els havien deixat. Resulta que a l'hora de dissenyar la campanya per guanyar les eleccions se'ls va oblidar totes les seves crítiques durant els últims anys en l'oposició, on semblava que sí sabien com era el panorama.<br />
<br />
La nova resposta són de nou els convidats de la festa: les dades macroeconòmiques que principalment es deuen al canvi de model productiu que s'ha donat a terme els últims anys, inspirat en les “suggerències” d'Alemanya. És un model productiu que consta en la intervenció de l'Estat per ajudar a les altes capes de la economia: rescats a la banca, intent de pagar el deute mitjançant una pujada d'impostos a la classe mitjana, una reforma laboral dissenyada perquè les empreses puguin reduir costos dels salaris (tot i que tinguin beneficis), una demanda interna morta per la pujada dels impostos indirectes substituïda per exportacions a Alemanya... D'aquí provenen els resultats macroeconòmics. Què significa aquest nou sistema? L'efecte del sostre amb goteres, és a dir, la riquesa plou on són les altes capes econòmiques, i raja una mica al pis d'avall on es situa la majoria.<br />
<br />
De totes les falses afirmacions que ha dit el govern durant la seva legislatura, potser podríem salvar una que n'és de veritat: “2015 serà l'any de l'enlairament”. En un any electoral aquest pot ser el primer enlairament en l'únic aeroport construït pel Partit Popular que organitzarà un viatge, un viatge només d'anada. 2015 és l'any en què la gent té l'oportunitat d'agafar l'avió i anar-se'n de l'aeroport de les polítiques neoliberals i fer un gir a l'esquerra. És un viatge que no han de fer només les aerolínies espanyoles, sinó la gran majoria de les europees, sobretot les franceses. De moment Grècia ja ha començat i a l'espera de com marxa el seu vol i a la vista de cinc eleccions aquest any, sembla que aquest any serà clau pel canvi en Europa, un canvi necessari per acabar amb la desigualtat, la pobresa, la corrupció, la democràcia de rebot i altres problemes endògens en la dreta. Tota la maquinaria sembla preparar-se per 2015, l'any de l'enlairament. Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-9857825622263149422015-04-22T00:40:00.000+02:002015-04-22T00:40:00.371+02:00La Política americana ens afecta: 2016 (I)<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Massa sovint i per
desgràcia, des d’Europa i per tant des de casa nostra, es para poca atenció a
la política nord-americana. Els europeus, i per tant els catalans, veiem molts
cops en el nostre aliat de l’altra banda de l’oceà una societat i una cultura
política molt diferents a la del Vell Continent, fet que fa que s’acostumi a pensar
que, donades les nostres diferències, no val la pena mirar què passa, quant a
eleccions, política i acció legislativa, als Estats Units d’Amèrica. I això és
un gran error. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El passat, la
història recent, ens dóna mil exemples de com l’anomenada americanització
d’Europa, que probablement no sigui tan marcada com ens fan creure des de les
posicions acadèmiques i els best-sellers del segle passat, ha fet que les
accions empreses pel govern més important del món, el de la Casa Blanca, han
acabat tenint una molt extesa reacció a casa nostra. Sense anar més lluny, la
Guerra d’Iraq de l’any 2003, començada per l’ex-president George W. Bush Junior
en col·laboració amb alguns governs europeus, va arrastrar a una acció militar
injusta i amb terribles repercussions a pobles com el català que no tenien en
absolut motiu per la lluita. Les accions de direcció macroeconòmica dutes a
terme per la coneguda Fed, les mesures de seguretat als avions, la intervenció
en assumptes internacionals i moltíssimes altres accions que a diari hom pot
veure en els diaris fan de l’observació i anàlisi del dia a dia polític americà
una acció necessària amb la que podem observar fets que passen al nostre pais,
al nostre continent i, en última instància, a la política internacional global.
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquests dies ha
començat a Amèrica el que fins d’aquí uns mesos no arribarà als <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mass-media</i>. La cursa intra i entre
partits per arribar a la Casa Blanca ha arrencat fa escassos jorns amb el
senador per Texes Ted Cruz anunciant la seva candidatura per guanyar les
primàries del partit republicà. Aquest fill de pare cubà i mare americana
nascut a Canadà, fet que per alguns sectors crítics amb les seves posicions el
fa inelegible per la Constitució, ha vist com en una setmana s’ha afegit a la
cursa l’home que motiva l’article que en aquest moment llegeixen. El senador
per Kentucky Rand Paul, fill del mític heroi llibertari Ron Paul, s’ha llençat
a la competició amb un missatge dirigit a sectors que mai abans no havien estat
objectiu de les campanyes del Grand Old Party. Per altra banda, el Partit
Demòcrata, que no podrà tornar a presentar a l’actual president Obama degut a
la limitació legal que hi ha a la presidència a només dos termes de quatre
anys, està bolcant la seva vista sobre la que al 2008 va ser la gran derrotada
davant el jove senador negre que acabà éssent president. Parlem de Hillary
Clinton, que tot i estar envoltada de problemes i escàndols de quan va exercir
com a Secretària d’Estat és la gran preferida pel sector progressista dels
Estats Units. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWQ_Sv3cLEbjuIHyH5mCDBHA3kPdZd1LkegjwBwyZsAmrwg5AqTs0E7egoiAE5AYcYTzhtS4nSFdpxW9BmX2FYEOTIladlsFqjKAmuZlzojzEPB3gI40DJpJcCbFFEsh4k1h_WgqlX2jmP/s1600/257496_103101333117611_6608265_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWQ_Sv3cLEbjuIHyH5mCDBHA3kPdZd1LkegjwBwyZsAmrwg5AqTs0E7egoiAE5AYcYTzhtS4nSFdpxW9BmX2FYEOTIladlsFqjKAmuZlzojzEPB3gI40DJpJcCbFFEsh4k1h_WgqlX2jmP/s1600/257496_103101333117611_6608265_o.jpg" height="270" width="400" /></a></div>
Principals opcions republicanes a la cursa cap a la Casa Blanca<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I per què importa
aquesta cursa presidencial d’un país tan llunyà com els Estats Units a una
nació que ja té problemes suficients com per involucrar en la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cosa pública</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a una població cada cop més apàtica davant el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fet polític </i>fins i tot a nivell local o
nacional? Doncs perquè les eleccions que tindràn lloc novembre de 2016 seran
crítiques tant per al futur dels Estats Units com per la prosperitat i la
continuitat del model de societat més o menys capitalista que els països occidentals,
posicionats ideològicament, econòmicament i política al voltant d’Amèrica des
dels anys 50 del segle passat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Quan l’actual
president americà Obama guanyà les eleccions l’any 2008, es convertí en el
primer president d’ètnia negra en tota la història dels Estats Units. Això,
sumat a una retòrica pacifista i a un esperat canvi en la política que des de
feia 8 anys es duia a terme a l’altra banda de l’oceà, va fer que el món
sencer, no només el composat pels electors nord-americans, s’omplís d’esperança
i il·lusió. Aquest fet, aquesta elecció, marca un abans i un després, es deia
principalment des d’una esquerra que buscava a ultramar un messies a mesura que
la crisi s’apropava a totes les llars. Amb el temps, el promès paradís es
convertí en una regular i continua manca de canvi. Fora d’un de per si mal
plantejat <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Obamacare</i>, el Partit Demòcrata no ha pogut, en 6 anys ja,
millorar la situació, més bé al contrari. Els rànkings i la estadística parlen
ben clar. Obama és el president pitjor valorat en dècades, i és comparat segons
l’opinió pública a desastres polítics com Carter a mitjans del segle passat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i això, el punt
important aquí és que, després de tot, la victòria d’Obama sí que va significar
quelcom nou. Va trencar esquemes, va imposar una nova corrent de pensament
optimista dins l’esquerra i va fer que, tot i ser una presidència amb pocs objectius
complerts i sense gaire fama de victoriosa, es relacioni ara i tot, a Europa,
Obama amb esperança, canvi i progrés. És a dir, tot i que d’entrada no ho
pensem i realment no és una cosa conscient, la política americana, o al menys
aquella de primera línea, ens afecta i molt a molts nivells. </span></div>
Josep Adolf Martíhttp://www.blogger.com/profile/16049155889504204889noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-40616310723182441632015-04-22T00:39:00.000+02:002015-04-22T00:39:00.374+02:00Llibertat<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 0.48cm;">Escric
aquest breu article per reclamar una cosa tan indispensable com és
la llibertat. És un article simple en què, mitjançant una sèrie de preguntes, plantejaré unes preguntes per a que el lector reflexioni si l'estat té alguna autoritat per privar-nos la llibertat.</span></div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si
jo sóc un malalt terminal i vull acabar amb la meva vida, l'Estat
m'ho ha de prohibir? De qui és la meva vida, meva o de l'Estat?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEmwnHpipKu6ENKcdqbN_85XukAJB2ZD1jEZYhxf8_xTmWSrLOm3ki7u0N4Ku3WKX7NwLctInZNdjRELTHvTP3GhdhBTRl1a11j4iJMU1bKlvh28LoPx7uNVUDAmRGkomGtbyKWgsMjAk/s1600/libert%C3%A9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEmwnHpipKu6ENKcdqbN_85XukAJB2ZD1jEZYhxf8_xTmWSrLOm3ki7u0N4Ku3WKX7NwLctInZNdjRELTHvTP3GhdhBTRl1a11j4iJMU1bKlvh28LoPx7uNVUDAmRGkomGtbyKWgsMjAk/s1600/libert%C3%A9.jpg" height="236" width="320" /></a><span style="color: black;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 0.48cm;">M'ha
d'obligar l'Estat a finançar l'Esglèsia d'una religió que no és
la meva?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Han
de subvencionar amb els meus diners diaris d'ideologia molt allunyada
de la meva?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
de prohibir l'Estat fumar porros o prendre qualsevol altra droga?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
de prohibir l'Estat prostituir-me, si ho faig lliurement?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">O
és que el totpoderós Estat m'ha dir si puc casar-me o no amb una
persona del meu mateix sexe? O si puc tenir dues, tres o quatre dones
a la vegada? O si puc ser el marit d'una dona que té deu homes més?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
de sancionar l'Estat per cremar una bandera o xiular un himne, sigui
el que sigui? M'ha de posar l'Estat a la pressó per insultar
públicament el monarca si al llarg del dia dic mil insults i no em
passa res?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'Estat,
mitjançant les forces de seguretat, ha de vulnerar els meus drets
individuals?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
de prohibir l'Estat anar sense samarreta pel carrer? L'Estat ha de
prohibir-me beure alcohol al carrer?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
de prohibir l'Estat canviar el meu nom i els meus cognoms si els que
tinc ara no m'agraden?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La
Generalitat m'ha d'assignar l'escola pública on he d'anar? M'ha de
multar la Generalitat per no rotular en català? M'ha d'obligar la
Generalitat a emetre un tant per cent de pel·lícules en català al
meu cinema?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'Estat
ha de decidir si en una propietat privada, com pot ser un bar, es pot
fumar o no?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'Estat
ha de decidir quan pots obrir la teva botiga i quan no?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M'ha
d'obligar l'Estat a treballar per a ell, en règim d'esclavatge, en
una cosa que en diuen "servei militar"?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ha
de prohibir l'Estat que s'expressin opinions "extremes"?
Qui decideix què és extrem i què no?</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Espero
que, després de llegir aquestes línies, en haguem confirmat que no som
lliures. Que l'estat ens prohibeix de moltes de les nostres llibertats
perquè sí, sense cap motiu. Perquè ens vol tenir controlats. Només
haurien d'existir normes en aquells casos on es posés en perill les
llibertats d'un altre individu! Contra menys normes, més
llibertat.</span></span></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Jo
sóc propietari de mi mateix, no propietari de l'Estat! Que l'Estat
es fiqui a la seva casa, no en la meva!</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Article publicat fa uns anys al diari digital INosaltres.cat</i></span></span></span></div>
</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-1974257111952737792015-04-22T00:35:00.000+02:002015-04-22T00:35:00.346+02:00On education and its challenges<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><i><span style="color: #0b5394;">“I don’t think there’s a kid in America, or
anywhere in the world, who gets out of bed in the morning wondering what they
can do to raise their state’s reading standards. They get out of bed, if they’re motivated, by
their own interests and their own development.”</span></i></b><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #0b5394;"><b>Ken Robinson </b></span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Education must enable individuals to develop
their potential, gain knowledge and enhance personal quality as citizens that
will constitute the society of the future. Education is not only about
preparing qualified professionals for industry. It has a much more far-reaching
mission of giving everyone, regardless of social origin equitable opportunities for personal, cultural, social and professional
development. But I would like to remark the idea that equity does not mean
uniformity or massification (which is what happens here in Spain). Equity does
not mean lowering our expectations and academic standards. We do not want
schools to be like a huge monolithic flock of sheep. Quite the contrary. Our
objective should be establishing a multifarious education, with a diversified
curriculum adapted to the diversity of aptitudes, skills, passions,
necessities, methodologies… A school able to educate multi-talented students
with a holistic, integrative formation, able to work in the real world, a world
which is highly interdisciplinary. In real life, scientists, engineers,
designers and economists work together hand in hand to find solutions to real
problems. The program <a href="http://moebio.org/">Moebio</a> is a dazzling example. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">As <a href="https://www.youtube.com/watch?v=zDZFcDGpL4U">Ken Robinson</a> claims, we ought to abandon the
idea of the alienating factory schools with the ringing bells, the assembly
line workers and the compartmentalized disciplines, the strict division between
social sciences and natural sciences. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">The MOOCs are a perfect example of how higher
education is going to be reinvented, no matter if traditional universities want
it or not. While they continue abdicating their purpose, that is being a place
for the communication and circulation of thought, and become a petrified, overstretched,
expensive model of higher education, new tools are more likely to prosper than
expire. After all, their value consists in putting students in control.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAQ-b71dMU-Vs7Md9XJzxiyVpjXzGF17b-YL1YHxLtBHWDwSO5X9dCXPCX91OrDYE5hqzkR-GWwS6dX-J8wkCNfkWLGhmqcrBkvClIsu2h7NjqrFwWjDk5FwpEwv5m6MYjJ1WoeRRicxU/s1600/wedubox-edx-coursera-udacity-khan.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAQ-b71dMU-Vs7Md9XJzxiyVpjXzGF17b-YL1YHxLtBHWDwSO5X9dCXPCX91OrDYE5hqzkR-GWwS6dX-J8wkCNfkWLGhmqcrBkvClIsu2h7NjqrFwWjDk5FwpEwv5m6MYjJ1WoeRRicxU/s1600/wedubox-edx-coursera-udacity-khan.png" height="171" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I do want excellent, hard-working, students,
but above all, passionate, enthusiastic, inspired and inspiring students. Our
ultimate goal must be seeing smiley faces on a Monday morning. Education should
never lose sight of what really matters, which are the students and the problem
they are facing today: boredom, routine, lethargy, monotony. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">As the rate of change continues to accelerate, rethinking education is not a romantic fantasy but an essential need for the world we are now creating. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 21px;"><b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Martí Jiménez Mausbach, @MartJim7</span></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: white; font-size: 15px; line-height: 21px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhptpPraGve5TdsvEOqyntRHpBfatbWOcBK66bz6bViErkkRNl4rhx_lzT4D2a8ceKQDpro-2ONB2ZTLwB8A7EpNZzgc8iuFue0yWrNfnaG3XrVaEIiobH-o99JHYskVTWWDtXo7Qwtgnc/s1600/education-phonetic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhptpPraGve5TdsvEOqyntRHpBfatbWOcBK66bz6bViErkkRNl4rhx_lzT4D2a8ceKQDpro-2ONB2ZTLwB8A7EpNZzgc8iuFue0yWrNfnaG3XrVaEIiobH-o99JHYskVTWWDtXo7Qwtgnc/s1600/education-phonetic.jpg" height="94" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: white; font-family: Georgia, Century, Times, serif; font-size: 15px; line-height: 21px;"><br /></span></span></div>
</div>
Martí JMhttp://www.blogger.com/profile/00482540938610607787noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-89061408437614395922015-04-13T00:29:00.000+02:002015-04-15T22:39:28.761+02:00Manifiesto contra el auge del posmodernismo anticientífico<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="color: #0b5394;"><b><span style="background-color: white; font-family: sans-serif; line-height: 21px; text-align: left;">"La acusación de cientificista me enorgullece. El cientificista es un tipo que sostiene que todo lo cognoscible se puede conocer mejor utilizando el método científico </span><span style="background-color: white; font-family: sans-serif; line-height: 21px; text-align: left;">en lugar de la improvisación o de la especulación desenfrenada."</span></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="color: #0b5394;"><b><span style="background-color: white; font-family: sans-serif; line-height: 21px; text-align: left;">-Mario Bunge</span></b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Me preocupa como el movimiento antivacunas,
extendido en las regiones más ricas del mundo, ha provocado la <span style="color: black;"><a href="http://www.cdc.gov/measles/cases-outbreaks.html">peor epidemia</a></span> de
sarampión en los últimos 20 años</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="color: rgba(0, 0, 0, 0);"> </span>Me preocupa que grupos
políticos pierdan el tiempo promoviendo <span style="color: black;"><a href="http://www.ecestaticos.com/file/bbc98691ea33c08d4426631296f54ae1/1419365072.pdf">mociones </a></span>contra la imaginaria
conspiración de los <i>chemtrails </i>o<i> </i>las ondas no ionizantes</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="color: rgba(0, 0, 0, 0);"> </span>Me preocupa ver carteles publicitando cursos de
risoterapia o de <i>reiki</i> en
establecimientos de comercio justo. Me preocupa que en una iniciativa ciudadana como el Multireferéndum 34.204 personas votaran en contra de
los transgénicos, mientras <span style="color: black;">dos tercios</span> de los españoles no saben que los
tomates tienen genes</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="color: rgba(0, 0, 0, 0);"> </span>Me preocupa ver a comisiones de espiritualidad
<span style="color: black;"><a href="http://www.ustream.tv/recorded/14931630#utm_campaign=unknown&utm_source=14931630&utm_medium=social.">bailando</a> </span>en torno a una mazorca de maíz en acampadas en Sol.</span><span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"> Me preocupa que el viejo continente esté dejando
escapar el potencial de la biotecnología agraria por fundamentalismos
tecnófobos. Me preocupa que a finales del año pasado, el presidente de la
Comisión Europea eliminara el cargo de asesor científico por las presiones de
Greenpeace. Me preocupa que cada vez más gente considere incompatible, con el
activismo político, una posición escéptica hacia un amplio abanico de pseudociencias, que abarcan desde la reflexología al psicoanálisis. Me preocupa que una amplia
masa social de izquierdas siga desconfiando de la ciencia, al considerarla parte del <i>stablishment </i>capitalista.
<b>Me preocupa, en definitiva, </b></span><span style="color: windowtext; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; vertical-align: baseline;"><b>el auge de un intelectualismo <i>New Age</i>, relativista posmoderno,
pseudocientífico o incluso profundamente anticientífico.</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Pseudociencia y posmodernismo han convergido en
la última década, dando lugar a un movimiento que rechaza la posibilidad de
determinar si las asunciones sobre el mundo natural y social son demostrables o
falsables, correctas o incorrectas, y como consecuencia, sitúan al mismo nivel
las argumentaciones científicas y pseudocientíficas. Esta falta de
jerarquización entre paradigmas se fundamenta en la imposibilidad de establecer
un criterio objetivo que permita discernir la verdad de la mentira, un filtro
que evalúe qué proposiciones y teorías son aceptables y cuáles no. De esta
manera, los relativistas posmodernos tienden a ver con buenos ojos aquellas
teorías que parecen apoyar sus objetivos personales o políticos. Relativizan el
valor del conocimiento científico y lo ponen en pie de igualdad con el
conocimiento adquirido mediante otras tradiciones culturales. Han abandonado la
idea clave de que la acción política ha de estar al servicio de los seres
humanos, de su dignidad, libertad e igualdad y no de los intereses particulares
y temporales.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 24px;"><i><b>“Don't let Deepak Chopra manage your change program.” </b></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i><b><span style="line-height: 24px; vertical-align: baseline;"></span></b></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: #0b5394; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 24px;"><i><b>― Paul Gibbons</b></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="color: #0b5394;"><span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 14px; line-height: 18px; text-align: left;"><br /></span></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5SFY1hJHPAUOZbktTYPDs3sO7-OeYV1SHWJCTR3NGWKZdokpG9HInZF2Ng-uYf3ckrlFnR0UlJkfdR-D8PHu2AjuMdZGTMGgph-28-zsy98XCOQuZ8g-CpdaO40t5hkpXbQKD48B_k5s/s1600/argumentum-ad-populum.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5SFY1hJHPAUOZbktTYPDs3sO7-OeYV1SHWJCTR3NGWKZdokpG9HInZF2Ng-uYf3ckrlFnR0UlJkfdR-D8PHu2AjuMdZGTMGgph-28-zsy98XCOQuZ8g-CpdaO40t5hkpXbQKD48B_k5s/s1600/argumentum-ad-populum.jpg" height="320" width="239" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">Así pues, invocan a la ciencia para defender la
veracidad del cambio climático y al mismo tiempo, no dudan en despreciarla para
oponerse a los transgénicos. Pretenden echar a los dogmas religiosos de la
escuela pública pero incorporar la homeopatía a la sanidad pública. Se oponen a
las teorías creacionistas pero defienden la existencia de una energía
espiritual que emana del cosmos y son fans de Paulo Coelho. Abogan por una
democracia informada pero renuncian a primar la racionalidad a la hora de hacer
propuestas políticas. Se autodenominan progresistas y abogan por un tejido
industrial productivo e innovador pero transpiran pensamientos neoluditas y
proclaman soflamas sobre el necesario decrecimiento. De hecho, los primeros intelectuales
de esta izquierda contrailustrada <span style="color: black;"><a href="http://sciencepolicy.colorado.edu/students/envs_5110/snow_1959.pdf">nunca aceptaron</a></span> la Revolución Industrial.</span><span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"> Alemania fue la excepción por ofrecer buena formación
tecnológica ya en las décadas de 1830 y 1840. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La izquierda neoromántica anticientífica confunde,
interesadamente, ciencia con tecnología y no son pocas las veces en las que un
uso perverso de ciertas tecnologías sirve para impugnar el conocimiento científico
en su conjunto. Conviene afirmar que la ciencia sí es axiológicamente neutra, mientras
que, desarrollar una técnica, implica descartar ciertas posibilidades en favor
de otras por lo que influyen valores, intereses, sesgos e ideologías. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">No cuestiono el principio democrático para la
toma de decisiones en instituciones legislativas, referéndums o proyectos
participativos. Pero no debemos caer en la trampa del relativismo democrático mayoritarista
jacobino, prescindiendo de la ciencia con </span></span><span style="line-height: 24px; text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Argumentum ad populum</i></span></span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">. Como afirma, magistralmente, <span style="color: black;"><span style="color: black;"><a href="http://mueralainteligencia.com/2013/06/04/juan-ignacio-perez-sectores-sociales-ideologia-mantienen-espacios-irracionalidad/">Juan Ignacio Pérez</a>,</span></span> @Uhandrea,</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"> ésta constituye <i>“una de las mayores herramientas para lograr
la emancipación de los seres humanos de las servidumbres de toda condición,
tanto de las impuestas por los poderosos como por la naturaleza.”</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFdjg3qSRTmHJ87PQBPMT346c3iHgBWni54arl14MwFfQqDOsVYaFVuTTGeQtDbMJhPLH_-5UgzlNCLhoztWkeGINqeGjJRl5s8PVYdCPDTytsvd6_P_dckhLxJtOqC-jmMLTORd59Po/s1600/Imagen1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbFdjg3qSRTmHJ87PQBPMT346c3iHgBWni54arl14MwFfQqDOsVYaFVuTTGeQtDbMJhPLH_-5UgzlNCLhoztWkeGINqeGjJRl5s8PVYdCPDTytsvd6_P_dckhLxJtOqC-jmMLTORd59Po/s1600/Imagen1.png" height="105" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><i><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b>Porque cabe recordar, ante todo y pese a todo, cuáles son los valores
de la ciencia: Rigor, espíritu crítico y autocrítico, antidogmatismo, escepticismo,
universalidad, racionalidad, honradez intelectual y pasión</b></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><b>. </b>Vale la pena luchar por ellos. Por favor, que muera el
oscurantismo, que vuelvan las luces y el debate racional. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><br /></span></span>
<b style="font-size: 15px; line-height: 21px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Martí Jiménez Mausbach, @MartiJim7</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><br /></span></span></div>
<h1 class="quoteText" style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 18px; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px;">
<i><span style="color: #0b5394; font-size: small;">"I worry that, especially as the Millennium edges nearer, pseudoscience and superstition will seem year by year more tempting, the siren song of unreason more sonorous and attractive. "</span></i></h1>
<div>
<i><span style="color: #0b5394;"><b>-Carl Sagan</b></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">1. </span><span style="color: windowtext; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><a href="http://www.cdc.gov/measles/cases-outbreaks.html"><span style="color: windowtext; vertical-align: baseline;">http://www.cdc.gov/measles/cases-outbreaks.html</span></a></span><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">2.http://www.ecestaticos.com/file/bbc98691ea33c08d4426631296f54ae1/1419365072.pdf<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">3. </span><span style="color: windowtext; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><a href="http://www.fbbva.es/TLFU/dat/cultura_cientifica_larga.doc"><span style="color: windowtext; vertical-align: baseline;">http://www.fbbva.es/TLFU/dat/cultura_cientifica_larga.doc</span></a></span><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">4.</span><span style="color: windowtext; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><a href="http://www.ustream.tv/recorded/14931630#utm_campaign=unknown&utm_source=14931630&utm_medium=social"><span style="color: windowtext; vertical-align: baseline;">http://www.ustream.tv/recorded/14931630#utm_campaign=unknown&utm_source=14931630&utm_medium=social</span></a></span><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">5. </span><span style="color: windowtext; font-size: 10.0pt; line-height: 150%;"><a href="http://sciencepolicy.colorado.edu/students/envs_5110/snow_1959.pdf"><span style="color: windowtext; vertical-align: baseline;">http://sciencepolicy.colorado.edu/students/envs_5110/snow_1959.pdf</span></a></span><span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">6. http://mueralainteligencia.com/2013/06/04/juan-ignacio-perez-sectores-sociales-ideologia-mantienen-espacios-irracionalidad/<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="color: windowtext; font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10.0pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Lecturas recomendadas: <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">-MULET, José Miguel (2011) Los productos
naturales ¡vaya timo!, Laetoli, Pamplona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">-SAGAN, Carl (1997), El Mundo y sus demonios.
La ciencia como una luz en la oscuridad. Editorial Planeta, Barcelona<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">-SINGER, Peter (1999) Una izquierda darwiniana.
Política, evolución y cooperación, Crítica, Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">-SOKAL, Alan (2008) Más allá de las imposturas
intelectuales, Paidós, Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">-BUNGE, Mario (2001) Crisis y reconstrucción de
la filosofía, Gedisa, Barcelona.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Martí JMhttp://www.blogger.com/profile/00482540938610607787noreply@blogger.com25tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-33029594052584432122015-04-13T00:11:00.000+02:002015-04-13T00:30:57.948+02:00Legalitzem la llibertat (1): Marihuana<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinxKtQPDjgQyZYt8IE9EewR1vxoo2HlvKvEwffWdlQQd75LLgnTBGW0tk54r5yy6wTeF0LEupDyIfbkWIRohxkQmQoNvcNz1gKkUiREnxDsU8-6INyKpK_rKloEgb2VYYGAJ-68xELde0/s1600/MARIHUANA-EFE--644x362.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinxKtQPDjgQyZYt8IE9EewR1vxoo2HlvKvEwffWdlQQd75LLgnTBGW0tk54r5yy6wTeF0LEupDyIfbkWIRohxkQmQoNvcNz1gKkUiREnxDsU8-6INyKpK_rKloEgb2VYYGAJ-68xELde0/s1600/MARIHUANA-EFE--644x362.JPG" height="179" width="320" /></a>
Iniciaré aquesta sèrie sobre legalitzacions amb la qüestió de la marihuana, argumentant des d'un punt de vista ètic i utilitarista.<br />
<br />
Intentaré, primer de tot, fer un ràpid resum de la legalitat del cànnabis a l’estat espanyol. El consum de cànnabis no està penalitzat a Espanya, sempre que no es fumi en espais públics. No obstant, la producció, la distribució i el comerç de marihuana està prohibida en la majoria dels casos. Per al consum propi, és legal qualsevol quantitat que puguis justificar que fumes, tot i que no es pot cultivar. La tinença d'herba o haixix al carrer, té límits. En el cas que t'acusin de qualsevol delicte contra la salut pública, pots anar a la presó perfectament, i fer apologia de la marihuana, i recomanar en públic el seu consum és delicte.<br />
<br />
Aquesta és, doncs, la regulació de la marihuana a Espanya. Malgrat això, moltes som les veus que creiem que la legalització total d'aquesta droga (és a dir, legalitzar no només el consum sinó també la producció i compra-venda, que actualment són il·legals) seria el millor camí possible per diferents motius: enfortir les llibertats individuals, reduir asimetria de la informació i problemes de selecció adversa, reduir els abundants ingressos dels narcotraficants, baixar els preus, acabar amb la guerra de les drogues i la seu malbaratament de recursos, acabar amb la violència que existeix al voltant de les drogues i normalitzar la situació dels individus que treballen en aquest sector, incloent la qüestió fiscal.<br />
<br />
En primer lloc cal dir que amb la legalització total del cànnabis faríem un gran gran pas per aconseguir la <b>llibertat de l'individu</b>. Si partim del principi que cada persona és propietària i responsable de si mateixa i que, com a conseqüència, té el dret a la llibertat, l'estat no hauria de poder prohibir o regular cap aspecte de la seva vida personal a no ser que violi els drets de tercers; en cas contrari ens trobaríem en un cas de coacció i de negació d'una part de la nostra llibertat. És per això que molts considerem que l’estat no ha de prohibir el consum de marihuana, ni restringir les plantes que posseeix cada persona ni declarar il•legal la compra-venda d’aquesta droga tova ja que es tracta d’un lliure intercanvi entre individus (ningú m’obliga a comprar, ningú m’obliga a vendre). Atempto contra els drets d'algú altre si fumo, planto, compro o venc marihuana? No. Doncs llavors no hi ha cap motiu per il•legalitzar ni regular en excés aquesta droga.<br />
<br />
En segon lloc, podem argumentar per la legalització de la marihuana des d'un punt de vista econòmic. <a href="http://studentsforliberty.org/europe/profile/carlos-valderrama-montes/">Carlos Valderrama</a>, d'Students for Liberty, tracta aquesta perspectiva en un <a href="http://endthedrugwar.org/home/legalizing-marijuana-from-an-economics-perspective/">article</a> del qual aprofitaré part de l'argumentari incorporant-hi algunes aportacions pròpies. Assumint de bon principi que, encara que la compra-venda de marihuana estigui il·legalitzada, seguirà havent-hi comerç d'aquest tipus, ens trobem que en el mercat il·legal de cànnabis existeix un problema d'<b>asimetria de la informació</b> entre compradors i venedors de marihuana. El cas és que, ex-ante, els venedors coneixen perfectament la qualitat de la marihuana que venen, mentre que els compradors no ho saben. Així doncs, els venedors poden oferir baixa qualitat a un preu alt. Per continuar analitzant el cas, suposem, per simplificar, que només hi ha dos tipus de proveïdors de marihuana: els de bona qualitat i els de mala qualitat. Si tothom tingués informació perfecta, hi hauria dos mercats diferenciats, un en què els proveïdors de marihuana de baixa qualitat comerciarien amb els demandants de marihuana de baixa qualitat (i baix cost) i un altre en què comerciarien els proveïdors de marihuana de alta qualitat i els demandants d'alta qualitat d'aquesta droga. En aquest cas, no hi hauria problemes, ja que a l'existir informació perfecta i simètrica, cadascun dels mercats trobaria el seu punt d'equilibri. En una situació real, però, això no passaria, al no haver-hi informació perfecta sinó informació asimètrica en què els proveïdors tenen coneixement perfecte sobre el producte que s'està venent però els compradors no.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr9a_GgMRiz7P1BaTHGILtwrgXEZ6hinUf9IPZbBjvzdWqC3VpPD5EwxXRK4X5lU02W2flg-ZUfeQwYzTCnIPIag6JkMB0u3g3bfVDIlrRWPDaNn_hbkabpZ77uya2t83WN3FFVvoYckI/s1600/quality.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr9a_GgMRiz7P1BaTHGILtwrgXEZ6hinUf9IPZbBjvzdWqC3VpPD5EwxXRK4X5lU02W2flg-ZUfeQwYzTCnIPIag6JkMB0u3g3bfVDIlrRWPDaNn_hbkabpZ77uya2t83WN3FFVvoYckI/s1600/quality.png" height="175" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">En aquest exemple es suposa que els proveïdors de marihuana d'alta qualitat </span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">tenen un cost de €350 i els de baixa qualitat a €150. Els consumidors no </span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">estan disposats a pagar més de €300. Conclusió: l'asimetria de la informació </span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: xx-small;">provoca que només es vengui marihuana de baixa qualitat (<i>adverse selection</i>).</span></div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
En aquest cas, els venedors de marihuana de baixa qualitat oferiran el producte a un preu més baix (qualitat més baixa, cost més baix) que els venedors d'alta qualitat (en un model de microeconomia diríem que hi ha dues corbes d'oferta diferents), mentre que els compradors de marihuana, davant el risc que puguin ser estafats, estaran disposats a pagar menys per el producte i la conseqüència serà que només es vendrà marihuana de baixa qualitat (la de menor preu) i la marihuana d'alta qualitat (i d'alt preu) no es vendrà (en marc microeconòmic, en el mercat d'alta qualitat, el punt d'equilibri seria Q=0). Aquest es fenomen és conegut amb el nom de <b>selecció adversa</b> i per resoldre aquest problema s'han proposat diverses solucions com oferir <b>garanties </b>en el cas que el producte sigui de mala qualitat (la incorporació de garanties reduiria l'asimetria de la informació, ja que només els <i>good types</i> estarien disposats a oferir garanties). Un altra solució és el <b>signalling</b>, que consisteix en comunicar a l'interessat que ets un <i>good type</i>. Exemples de <i>signal </i>poden ser els certificats de Cambridge que demostren que tens cert nivell d'anglès o els segells halal en el món islàmic, que indiquen que els aliments han estat elaborats d'acord amb el que s'estableix a l'Alcorà, actuant també com un senyal de qualitat. La <b>reputació </b>també és un element clau per solucionar aquest problema: en relacions repetitives, els venedors estarien interessats en oferir bona qualitat (o, millor dit, no estafar i oferir una qualitat estandarditzada), per tal de no perdre clients en possibles intercanvis posteriors. I, per últim, el fet d'incórrer en <b>costos fixos irrecuperables</b> pot ser sinònim de millor qualitat. Com explica en Carlos al seu article <i>"the seller could invest in a clean, pleasant and well sorted shop, which would contrast sharply with the unprofessionalism of most street dealers. Making this investment would signal to buyers that the marijuana sold there is of a higher standard and quality than can be found elsewhere"</i>. Per què explico tot això? Doncs perquè el problema d'asimetria de l'informació i de selecció adversa es pot solucionar utilitzant garanties, signalling, la conservació de la reputació i el fet d'incòrrer en costos fixos irrecuperables però aquests elements són molt difícils de portar a terme si la marihuana és il·legal, ja que necessiten ser garantides legalment via contractes. <span style="font-size: x-small;"><i>[Per a més informació teòrica sobre el problema d'asimetria de la informació, selecció adversa i possibles solucions, podeu consultar el llibre <a href="https://www.dropbox.com/sh/pjpr43dgv6vxaur/AAC2WWTVqxe4AQgb9IDRZ89Va/ADE%20i%20ECO/Bibliografia%20recomanada/Arxiu/Libro%20Arru%C3%B1ada?dl=0">Empresa, Mercado e Instituciones</a> del professor <a href="http://www.arrunada.org/">Benito Arruñada</a>.]</i></span><br />
<br />
En tercer lloc és important destacar que la legalització de les drogues podria comportar una<b> reducció dels beneficis dels narcotraficants i, com a conseqüència, preus més barats</b>. El negoci il•legal de la droga, com és ben sabut, s’ha caracteritzat per omplir les butxaques dels grans traficants. Un exemple n’és el narcotraficant Joaquín Guzmán Loera (Chapo Guzmán) que va ser, després de la mort de Bin Laden, l’home més buscat del món i va ser capaç d'amassar una quantitat de diners propera als 1.000 milions d’euros convertint-se en el cinquanta-cinquè individu més ric del món al 2011 segons la revista Forbes. Si el mercat de la marihuana es legalitzés deixaria de ser un món ocult del coneixement d’uns pocs i es convertiria en un mercat tant normal com el del pa, el del cafè o les taronges, on els diferents venedors competirien per captar clients fins al punt que <b>els preus baixarien</b> i, com a conseqüència, també decaurien els beneficis dels empresaris. Per tant, amb la legalització de la marihuana seria més difícil que aflorin personatges com Chapo Guzmán, que es fan milionaris aprofitant-se de la il·legalitat. Amb aquesta legalització, a més, podríem acabar amb els diferents actes violents que existeixen al voltant de les drogues. Tots hem sentit a les notícies casos de violència, assassinats, ferits... per culpa del comerç d'estupefaents. Amb la legalització de la marihuana, no hi hauria cap motiu per a que continuessin les matances i violència, igual que no són habituals aquest tipus de conflictes relacionats amb l’alcohol o el tabac.<br />
<br />
En quart lloc, un altre motiu per tal de legalitzar la marihuana és el fet que la coneguda com a <b>guerra contra les drogues ha estat un fracàs</b>. La guerra contra les drogues no ha tingut l'efecte esperat perquè, després de gastar una enorme part dels recursos pagats pels contribuents que podrien haver estat millor a les butxaques dels ciutadans (s'estima que als Estats Units s'han gastat gairebé 50 bilions d'euros en perseguir la llibertat dels individus a comerciar amb droga, consumir-la i produir-la) a lluitar contra les drogues, segons un informe elaborat pel Departament de Justícia dels EEUU, <b>ha augmentat la disponibilitat de drogues</b> a aquell país, a més d'haver empresonat a persones que l'únic delicte que han fet ha estat vendre un producte, la marihuana, que un altre individu volia comprar, deixant pel camí violència, corrupció i vides perdudes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En últim lloc cal mencionar que <b>la legalització de la marihuana portaria una normalització de les feines que giren al voltant d'aquest negoci que avui dia és il·legal</b>. Amb la legalització es podrien crear empreses productores i venedores de marihuana que pagarien els seus impostos i podrien contractar treballadors que es podrien beneficiar de serveis socials que actualment no poden gaudir (encara que també és veritat que a dia d'avui no paguen impostos). Actualment, al ser un mercat il•legal, aquest negoci no repercuteix en les arques públiques, cosa que sí passaria en un mercat legal. Hem de pensar que ni els grups narcotraficants, càrtels, màfies... paguen cap mena d'Impost de Societats; ni els traficants paguen IRPF ni quota d'autònoms i ni els consumidors paguen IVA a l’aconseguir la droga. Per què la meva empresa, si sigués empresari, hauria de pagar Impost de Societats i els grups narcotraficants no? Per què els treballadors hem de pagar IRPF i els traficants no? Per què cadascú de nosaltres ha de pagar l’IVA per comprar aliments, vestuari o aparells electrònics i els consumidors de marihuana no? Alguns dels defensors de la legalització de la marihuana, sobretot de la branca liberal llibertària en la que m'hi incloc, apostem per reduir els impostos a la seva mínima expressió, però això no és motiu per deixar d'insistir en què és una injustícia que els sectors legals paguin impostos però els sectors il·legals (i no que haurien de ser-ho) no els paguin.<br />
<br />
Diguem prou! Reclamem la legalització de la marihuana: recuperaríem més llibertat individual, no tindria per què augmentar el nombre de consumidors, reduiríem problemes d'asimetria de la informació i selecció adversa, desapareixerien els narcos milionaris, baixarien els preus, s’evitaria la violència al voltant de la droga, deixaríem de gastar milionades en perseguir a gent que només ofereix un bé que altres persones volen comprar, normalitzaríem la situació dels professionals del sector i evitaríem la seva discriminació. A què esperem?<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><i>(*) La major part dels arguments relatats en aquest article són perfectament aplicables en el cas d'altres drogues, inclús en el cas de les drogues dures. De totes formes, m'he volgut centrar en la marihuana, al tractar-se d'una droga més comú i que és més fàcil legalitzar de forma unilateral.</i></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><i><br /></i></span>
<span style="font-size: x-small;"><i>(**) Per consultar casos d'èxit en lleis sobre drogues podeu fer click <a href="http://endthedrugwar.org/home/five-examples-of-successful-drug-laws/">aquí</a>..</i></span></div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-61836749277849341502015-04-13T00:09:00.000+02:002015-04-13T00:29:09.960+02:00Centralismo vs Federalismo<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Tener
una ideología clara en cualquier aspecto es, o un ejemplo de total y
absoluta falta de indecisión, o en la mayoría de los casos una
imprudencia causada por falta de puntos de vista, o exceso de la
misma opinión. Y es que, al fin y al cabo, muy pocas de las teorías
o cosas que se puedan leer no dejan de ser meras opiniones formuladas
desde la subjetividad de quien las enunció. Precisamente por eso,
sin hacer apología al escepticismo, animo a que dudéis de vuestra
absoluta seguridad y que deis a las distintas ideologías el
beneficio de la duda, para no hacer de vuestro punto de vista un
dogma. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Como
ejemplo usaré el debate federalismo/centralismo, uno de los aspectos
en qué ideológicamente aún no he encontrado respuesta. Cada vez
que oía o leía opiniones a favor de ambas posturas, más dudaba
sobre mi posicionamiento en este aspecto. Las dos formas de
organización de Estado tienen sus ventajas e inconvenientes, que
realmente no son más que la prevención de los riesgos que conlleva
la otra. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Primeramente
cabe recordar como se conciben las obligaciones de un Estado desde
tiempos bastantes remotos, probablemente fue Maquiavelo el primero en
expresarlo formalmente. El Estado debe asegurarse única y
exclusivamente del bien de sus ciudadanos, todo lo demás es una
muestra de caridad. Y por más narcisista o amoral que parezca, es
muy razonable, pues aquellos que financian al Estado y en cierto modo
lo dirigen -en algunos países más que en otros- son los ciudadanos,
luego son ellos por quienes ha de cuidar el Estado. Por ello, en
teoría, cuanto más abarque la influencia del Estado más personas
se beneficiaran de sus acciones. Por lo que deducimos que en la
medida en qué el territorio esté más fragmentado políticamente
habrá más desigualdad territorial, porqué cada uno de los Estados
buscará únicamente el bien de sus ciudadanos. Generalmente la
riqueza es como la materia, ni se crea ni se destruye, cambia de
valor y de manos. si uno gana la lotería es porqué miles de
personas no lo han hecho. Por lo tanto, el éxito de unos supone la
miseria de otros. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7I0clOvfiCM5ZoH18Lw39hHM4Z8VKH4Us00XQev6xeX9rKsRq-_kwwcFzoHGcCrxB5CMPnEdLtMh0ikWmxwqY5PiRXuADFhsLKONqo6j-NHqrlCjnGZMBRkvSkIyxCuZMNhl-WrU6PU0/s1600/federalism.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7I0clOvfiCM5ZoH18Lw39hHM4Z8VKH4Us00XQev6xeX9rKsRq-_kwwcFzoHGcCrxB5CMPnEdLtMh0ikWmxwqY5PiRXuADFhsLKONqo6j-NHqrlCjnGZMBRkvSkIyxCuZMNhl-WrU6PU0/s1600/federalism.jpg" /></a><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Del
mismo modo, la fragmentación política del territorio supone un
abandono de los intereses comunes, y el resultado de esta
fragmentación tiene el riesgo de convertirse en la pseudodictadura
de los más favorecidos de la desigualdad. El ejemplo más claro es
la actual Unión Europea, donde los estados miembros actúan siempre
en interés de su propio país en lugar del interés de Europa, no
solo por la condición de territorio fragmentado, sino también por
la falta de conciencia europea -el italiano se siente antes italiano
que europeo, a diferencia del tejano que se siente estadounidense
antes que tejano-.El programa de cada partido político de cualquier
país en las pasadas europeas, así como las imposiciones de la
Troyka, dan crédito de este problema que dificulta la unión de la
UE.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Sin
embargo, como he dicho antes, las ventajas de escoger una u otra
forma de Estado radican en la prevención de riesgos que causa la
otra, pero eso no implica necesariamente que esos riesgos
desaparezcan, ya que una mala gestión del Estado puede llegar al
cumplimiento de los susodichos riesgos. Por lo tanto, un estado
centralista no es sinónimo de un estado con igualdad económica
-cabe recordar que la igualdad económica consiste en la capacidad
productiva y no en la liquidez-. Francia o la antigua Unión
Soviética sirven como ejemplo, pues París y Moscú respectivamente
son mucho más ricas que la periferia de ambos estados. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Justamente
aquí se encuentra el gran problema del centralismo, la mala gestión
del Estado. Esta puede ser causada por un excesivo apego a
determinadas zonas, en la inmensa mayoría de los casos son aquellas
donde reside el gobierno. Pero también puede ser dada por un
desconocimiento de todos los problemas a los que se enfrenta el
Estado, ya que los problemas se conocen mejor en el ámbito local.
Por lo tanto, el centralismo tiene un gran riesgo de generar
decisiones erróneas que, además de las consecuencias que se deriven
de por sí, suscitarían descontento en una población que las vería
a modo de imposición. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Además,
otro inconveniente de los estados centralistas se da en aquellos
estados con diferencias étnicas y/o culturales que dificultan la
unificación social, por lo que la misma toma de decisiones originada
por un mismo órgano central genera conflictividad social. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Tenemos
por tanto dos posturas que proponen solventar los defectos de la
otra. El centralismo pretende resolver la desigualdad que genera el
federalismo, mientras que el federalismo defiende la pluralidad y la
libertad de las distintas naciones y grupos étnicos. De este modo,
parece más real el riesgo de una toma de decisiones erróneas por
parte de un estado centralista que censure la libertad de todo el
conjunto de la población. De hecho, uno de los principios de la
democracia es suprimir la concentración de poderes -cosa bastante
cuestionable de la que ya hablaré-. Pero no se puede negar
negligentemente los grandes problemas que suponen la desigualdad
territorial, que acaban siendo retroalimentativos. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Probablemente
la solución deba estar en un punto medio, o en la transmutación de
valores respecto las obligaciones del Estado, realmente hay matices
entre las distintas formas de Estado. No es el mismo tipo de
centralismo el de Francia que el de España, del mismo modo que no es
el mismo federalismo el de los Estados Unidos de América, donde la
desigualdad entre estados es muy notable, que el de la Antigua
Yugoslavia de Josip Broz Tito, donde el federalismo era de carácter
cooperativo, es decir, se le otorgaba libertad a las naciones de
Yugoslavia, pero la igualdad económica y el progreso equitativo eran
derechos asegurados por el Estado central. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Al
fin y al cabo todos los debates e ideologías parten de la elección
de prioridades, libertad o igualdad ¿son realmente contradictorios?</span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-91982238845630309352015-04-13T00:06:00.000+02:002015-04-13T00:41:33.723+02:00Liberalitzem l'educació!<div style="text-align: justify;">
<b><u>Cap a la llibertat educativa: educació privada i universal. </u></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizX34X2bGKFJ1zR_cXyBTrLq14a6I0d93KLziu9LkRX7UPKnwsMYT9khD06jfyc5LwNnJSiaHQlkwy_mkhM1CFSrvmR1ZSUq9K7e4VedLSesI2P1RUKrvqQq1Zh4lcYPYqAUro2PAnxx8/s1600/education_logo_picture.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizX34X2bGKFJ1zR_cXyBTrLq14a6I0d93KLziu9LkRX7UPKnwsMYT9khD06jfyc5LwNnJSiaHQlkwy_mkhM1CFSrvmR1ZSUq9K7e4VedLSesI2P1RUKrvqQq1Zh4lcYPYqAUro2PAnxx8/s1600/education_logo_picture.jpg" height="306" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En els últims mesos s’ha debatut moltíssim sobre la nova llei
d’educació: la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa
(LOMCE), coneguda com a Llei Wert. Milers d’estudiants d’arreu
d’Espanya van sortir el passat mes d’octubre al carrer a manifestar-se
en contra d’aquesta reforma educativa. Com a estudiant que sóc,
però, em sento molt decepcionat amb els demés alumnes. La gran
majoria d’estudiants, a part de demanar que s’aturin les retallades no
aporten mesures concretes per millorar la nostra educació. Quants
dels que es va</div>
n manifestar a tota Espanya en contra la LOMCE
s’han llegit la llei? La gran majoria deuen estar esperant que
surti la peli, perquè el que és el llibre no se’l pensen llegir.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dit això, podem començar a contestar els diferents motius pels quals
els estudiants critiquen la Llei Wert. Bàsicament, l’argument que
utilitzen la majoria de joves és el mateix: la nova llei d’educació és
una imposició del Partit Popular i ens pretén adoctrinar. Els crítics
més actius amb la reforma educativa insisteixen en que el govern té
intenció d’adoctrinar-nos, en que ens volen inculcar els seus valors
(suprimint l’Educació per a la Ciutadania i donant més pes a la religió,
per exemple) i en que ens volen imposar el bilingüisme en aquelles
comunitats on hi ha altres llengües vehiculars, a part d’altres motius
més concrets. Jo mateix estic en contra d’aquesta llei educativa i de
l’adoctrinament al qual ens volen sotmetre, però sóc conscient que
TOTES les lleis educatives són imposades i que TOTES tenen
funció adoctrinadora, en major o menor mesura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Als conservadors els agradaria que l’escola pública ensenyi valors
religiosos, la moral cristiana i la disciplina, mentre que als
progressistes els agradaria que l’escola transmeti les idees d’igualtat
entre les persones, independentment de la raça, el sexe i l’orientació
sexual. A l’esquerra li encanta que el sistema educatiu promogui
l’estat del benestar i la cura del medi ambient, mentre que la dreta
prefereix explicar les bonances del lliure mercat i ensenyar la teoria
del disseny intel·ligent, a part de la darwinista. Per això dic que
imposició ho és tant un sistema educatiu ideat per la dreta, com un
ideat per l’esquerra, com un consensuat i com un acordat per la
comunitat educativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per què dic que és una imposició? Doncs perquè és impossible
que totes les famílies que tinguin fills en edat escolar estiguin
d’acord amb el mateix sistema educatiu. Així doncs la meva
família podria donar més importància al coneixement de l’anglès i als
meus veïns els hi agradaria que a l’escola pública s’impartissin més
assignatures artístiques; a la família d’un amic meu potser li
agradaria que s’ensenyés la moral alcorànica, mentre que a una
amiga meva potser li interessaria que es donés més importància a les
humanitats; el meu professor de castellà li donaria molta importància
a les noves tecnologies mentre el meu profe de física preferiria seguir
amb els mètodes tradicionals. En definitiva, cadascú de nosaltres
té un sistema educatiu ideal i qualsevol sistema que no
haguem escollit lliurement és una imposició! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, com solucionem aquest problema? Com podem evitar les
imposicions? Com podem garantir que cada família tingui llibertat per
elegir l’educació que vol pels seus fills? És el que intentaré respondre
en aquest article, proposant un sistema basat en la llibertat
educativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Actualment només els rics tenen llibertat per triar l’educació
dels seus fills i esquivar el sistema educatiu imposat per
l’estat. Per què? Doncs perquè tenen la capacitat de permetre’s anar
a una escola privada i, com a conseqüència, poden triar lliurement
entre un gran ventall de continguts, idiomes i mètodes
d’ensenyament alternatius, desmarcant-se d’aquesta manera del
“menú únic” en forma d’escoles públiques imposat per l’estat a la
gent amb menys recursos. Però… és possible que les famílies amb
pocs ingressos també puguin gaudir de la mateixa llibertat a l’hora de
triar escoles que els rics actuals? És clar que sí! Hem de tenir en
compte que l’educació pública no és gratuïta, sinó de
pagament. El que passa és que, al pagar-ho mitjançant els
impostos, ens despreocupem i acostumem a dir que és gratis.
Mentida! L’educació pública és inclús més cara que la privada! Segons
dades que podem consultar a l’INE i a l’Eurostat, una plaça a l’escola
privada té un cost mitjà de 4000 euros, mentre que el cost d’una
plaça a l’escola pública (hem de tenir en compte que depèn de la
comunitat autònoma en qüestió) es situa al voltant dels 6000 euros.
Què podem deduir d’aquí? Que si l’estat no ens “robés”, via impostos,
els diners que actualment van destinats a l’educació pública, la gran
majoria de persones es podrien permetre triar l’escola que desitgin,
sense haver d’anar sí o sí a la pública. Així doncs, la meva proposta
per aconseguir la llibertat d’elecció en matèria educativa és la
següent: PRIVATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ I XEC ESCOLAR. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1. PRIVATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ. Privatització. Aquesta
maleïda paraula per molts. Doncs bé, privatitzar les escoles és
un pas endavant per aconseguir la llibertat d’elecció: traiem les
mans de l’estat en una cosa tan important com és l’educació! O
és que sap l’estat millor que vosaltres el que necessiten els
vostres fills? Amb la privatització i la liberalització podrem
aconseguir que els actuals centres públics es converteixin en
centres privats amb diferents programes educatius per tal que
les famílies puguin escollir entre un ampli ventall d’oferta
educativa quan actualment, amb l’educació pública, com hem
dit, s’han de conformar amb el sistema públic imposat pels
governs. La privatització de l’educació permet que les diferents
escoles que han estat liberalitzades puguin adoptar el mètode
educatiu que desitgin (són interessats alguns mètodes
d’ensenyança educatius com el mètode Kumon, Montessori,
Waldorf, Doman, Sudbury…), decideixin les llengües en les
quals impartir les classes (castellà, català, basc, gallec, anglès,
xinès, rus, àrab… educació bilingüe, trilingüe…), proposin una
especialització primerenca o tardana… Tot això provocaria,
amb la baixada d’impostos corresponent (que ens tornin la part
d’impostos que paguem i ara van a l’educació pública), en
primer lloc, que totes les famílies puguin elegir l’educació
dels seus fills sense cap “menú” imposat per l’estat i, en
segon lloc, que la competència que es crearia, ara
inexistent, comportaria una millora general de
l’educació. No cal dir, que les escoles privades podrien estar
constituïdes com una societat mercantil, com una cooperativa
de professors, com una fundació, com una associació… Amb o
sense ànim de lucre. Privatitzar l’educació i permetre
totalment el home-schooling (educació a casa)
comportaria aconseguir una educació lliure. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2. XEC ESCOLAR. Ja hem explicat els avantatges de la
privatització de l’educació. Ara hem d’esbrinar com es podria
aconseguir que aquesta educació privada sigui universal, és a
dir, que ningú es quedi sense escolaritzar per no tenir prou
diners per pagar-se l’educació. Com es pot garantir això? Amb
el xec escolar. En què consisteix? Doncs bé, consisteix en que
l’estat entregui un xec, dotat amb una certa quantitat de
diners, a les famílies amb rendes més baixes i que pels seus
propis recursos no podrien pagar-se una educació privada, amb
la finalitat que puguin escolaritzar els seus fills. Posem per cas
que l’estat dóna a les famílies que no superin una quantitat
d’ingressos determinada un xec amb un valor de 6.000 € per a
que l’entreguin al centre educatiu en el qual vulguin matricular
al seu fill. Si l’escola elegida costa 7.000 €, hauran de posar
1.000 € de la seva butxaca; si l’escola triada costa 4.000 €,
podran estalviar els 2.000 € restants. Així doncs, el xec
escolar és un sistema perfecte per garantir que les
famílies amb ingressos més baixos també puguin triar
l’escola i el model educatiu que prefereixin d’entre l’oferta
que proporcioni el mercat i, lògicament, a un preu millor que
l’actual, ja que amb la competència entre escoles les tarifes
baixarien considerablement.
En resum, qualsevol llei educativa és una imposició perquè és
impossible que una d’aquestes lleis agradi a totes les famílies amb
fills en edat escolar i, per tant, s’ha d’avançar per aconseguir llibertat
educativa. Aquesta llibertat educativa només és possible amb la
privatització de l’educació (amb la seva respectiva baixada
d’impostos) per a que cada família pugui elegir lliurement, entre una
àmplia oferta, l’escola que més s’adequa a les necessitats dels seus
fills i “comprar” una plaça o, si ho prefereixen, poder educar els fills a
casa. També, lògicament, garantir la universalitat de l’educació
mitjançant el xec escolar, que serà entregat a les famílies amb menys
recursos per a que els seus fills puguin ser escolaritzats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I l’estat?
L’estat lluny de la nostra educació, si us plau!</div>
Chttp://www.blogger.com/profile/15607390074061256204noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-27906671118723055602015-04-13T00:00:00.000+02:002015-04-13T00:15:44.107+02:00Per què augmentar el salari mínim?<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; line-height: 150%;">Fa unes setmanes Syriza va duplicar el
salari mínim deixant-lo en 751€. Uns mesos enrere, gràcies a la
pressió del Partit Socialdemòcrata Alemany, es va implantar un
salari mínim de 8.5€/h en el govern d'Angela Merkel. Pocs anys
enrere el govern socialista francès de François Hollande l'elevà a
1.425,67€. Aquí en canvi, el salari mínim augmentarà en 3.3€
en 2015 per arribar als 648.6€ (un nivell similar al de Malta o
Eslovènia en la cinquena potencia Europea). Molts partits contraris
a les polítiques neoliberals situats en un marc ideològic
socialdemòcrata (alguns més intervencionistes que altres) proposen
incentivar la demanda i reduir la desigualtat i la pobresa mitjançant
l'augment del salari mínim, i sembla que és una proposta ben rebuda
per la ciutadania. Altrament, també ha estat molt criticada per la
dreta (ja sigui des del sector liberal com el
neoliberal-conservador), per què?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDKh9FHTIT7AJp7wtxALRVrypVZQZ2T51uMlJ6rSmL4OhvWOT3KMfg4tnq1e3-XyTQGJyWLgT0MoLgLH0rVDJ-Vhe9XqpzfWDSJfGtwTkLA7EUzW39T8Lzb06bCyU-WPASWw22oxIJnk/s1600/raise+the+minimum+wage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkDKh9FHTIT7AJp7wtxALRVrypVZQZ2T51uMlJ6rSmL4OhvWOT3KMfg4tnq1e3-XyTQGJyWLgT0MoLgLH0rVDJ-Vhe9XqpzfWDSJfGtwTkLA7EUzW39T8Lzb06bCyU-WPASWw22oxIJnk/s1600/raise+the+minimum+wage.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Un dels motius més rellevants és que
dificulta la contractació laboral per part de les petites i mitjanes
empreses. S'argumenta que al no obtenir els ingressos necessaris, les
PIMES no tenen els recursos per contractar amb el salari mínim i
totes les cobertures de la Seguretat Social (per un salari de 1.000€
mensuals l'empresa ha de pagar aproximadament 4.600€ anuals en
impostos). S'argumenta per tant, que en lloc d'incentivar la demanda
i afavorir la desigualtat i la pobresa es redueixi, es genera atur, i
per tant, estancament econòmic amb totes les seves conseqüències. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Un altre dels arguments que s'aporten
és que si bé és cert que un augment dels salaris incentiva la
demanda ja que els compradors tenen més diners, els costos de
l'empresa són més grans, i per tant els preus augmenten i el consum
és el mateix. L'economista liberal Sala Martin ho explica amb el
següent exemple: Una empresa augmenta el salari 1000€, l'empresa
al determinar el preu del seu producte té dues opcions, mantenir el
preu inicial o pujar-lo 1.000€. En cas què el mantingui, alhora de
pagar les nomines no tindria diners suficients i per tant l'empresa
tancaria. En cas què els preus augmentin, el treballador mantindria
el mateix poder adquisitiu. Sala Martin argumenta per tant, que el
que realment fa augmentar la riquesa i incentiva el creixement és la
productivitat i no els salaris. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Si enfoquem el tema des de un punt de
vista moral, l'ètica liberal argumentaria que cap institució hauria
de decidir per la gent per quina quantitat s'ha de treballar mentre
que els dos estiguin d'acord. Si A vol contractar a B per 2€/h i B
està d'acord, per què C els hi ho ha de prohibir? </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Doncs bé, què es pot dir en defensa
del salari mínim? Primerament que el problema de l'atur es dóna en
casos de crisi en què l'equilibri en el mercat laboral sigui
inferior al salari mínim, però com es surten de les crisis?
Creixement econòmic mitjançant el consum. Si la gent té suficient
poder adquisitiu per consumir, les empreses tindran suficient per
comprar. En el cas de les petites i mitjanes empreses es pot
compensar mitjançant un canvi en la política fiscal d'empreses, és
a dir, incentius fiscals per la contractació i un impost progressiu
del Impost de Societats (que per les PIMES és un 30% mentre que
l'IBEX35 cotitza un 5%).</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Pujarien els preus? No a totes les
empreses els salaris de tots els treballadors son el mínim, i no són
preus desorbitats. De fet, els directius de les empreses (les grans)
superen desmesuradament el salari mínim mentre que els seus
productes no son venuts per preus elevats (de fet, son preus
relativament baixos). Això significa que l'augment del salari no
provindrà de un augment de costos que s'haurà de compensar amb un
augment de preus, sinó d'una redistribució de la riquesa. És a
dir, si una empresa dedica X€ en tots els salaris i un 10% va
destinat als que cobren el mínim, 20% als que cobren un sou més
raonable i 70% a les directives, si els percentatges fossin més
equitatius el salari mínim podria augmentar sense necessitat
d'augmentar els costos.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">Des del punt de vista moral s'han de
plantejar tres preguntes: </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">1.-Per què B accepta treballar per
2€/h? No té més opcions i són millor 2€ què res, però ni de
bon tros és el que desitja ni en el més pessimista dels escenaris.
Dir que els nens que exploten en les fàbriques dels països
subdesenvolupats estan en aquesta situació perquè volen és una
frivolitat.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">2.-Què prioritza més? La llibertat
de A a posar el salari que vulgui o el dret de B a tenir els recursos
suficients per tenir una vida digne?</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">3.-Qui és C? És tota la gent que
forma la societat gracies a la qual A genera beneficis. </span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;">L'augment del salari mínim forma part
de les polítiques expansives, però no serveix si no va acompanyat
d'incentivar el consum i el creixement.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/16709412126312019561noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7897282292349683104.post-31099157728332591352015-04-11T00:15:00.000+02:002015-04-13T00:33:55.216+02:00Codi ètic de L'Europeu<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnFVXTZeD7-0fxs2hyphenhyphen4XIZX8Jz2NGWXckhG_mGSQ4MaT_XSE_ESGW1NOTP3YmivhjoDLi08KpcOU8hEXCqvgoxNGjGPKjYr4CsAdn7ewLCTg_zWAFGPW6rB2CXLOW6A5BmUr86HFBBxU0/s1600/codi_etic.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnFVXTZeD7-0fxs2hyphenhyphen4XIZX8Jz2NGWXckhG_mGSQ4MaT_XSE_ESGW1NOTP3YmivhjoDLi08KpcOU8hEXCqvgoxNGjGPKjYr4CsAdn7ewLCTg_zWAFGPW6rB2CXLOW6A5BmUr86HFBBxU0/s1600/codi_etic.jpg" height="169" width="200" /></a><span style="line-height: 24px;">Creiem que és necessari establir un codi ètic per establir els límits en què tant els redactors d'articles com els que vulguin comentar-los hagin de complir, per tal d'evitar ofenses que no siguin pertinents o possibles conflictes. De la mateixa manera aquest codi ètic té una doble acció que recau en la limitació del poder dels fundadors de la pàgina per censurar opinions, ja que cap article o comentari podrà ser censurat per qualsevol motiu que no es contempli en aquest codi ètic, tenint en compte que aquest pot ser sempre sotmès a revisió.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;">
Tenint en compte que un dels objectius que ens ha portat a obrir aquest espai és fomentar i dinamitzar la diversitat d'opinions i la llibertat de poder expressar-se i debatre, seria contradictori introduir una normativa molt restrictiva, però és important que n'hi hagi una per garantir que no hi hagi cap falta de respecte. Per tant, les condicions que haurà de tenir qualsevol publicació en el l'Europeu són:</div>
<ul>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;">
No agredir verbalment a persones.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;">
No mostrar el desig de que es vulnerin els drets humans a qualsevol col·lectiu o persona concreta.</div>
</li>
<li><div align="JUSTIFY" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;">
Qualsevol opinió que sigui susceptible d'ofendre ha d'estar ben argumentada i no expressada com un aforisme.</div>
</li>
</ul>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;">
Tenint en compte que sempre en aquests casos hi ha un punt de subjectivitat que no es pot mesurar exactament, aquestes són les tres directrius que intentarem seguir per determinar si una publicació és o no censurable. Fora d'aquests tres aspectes, tota la responsabilitat dels conflictes que pugui crear la publicació recau sobre qui l'ha escrit.</div>
L'Europeuhttp://www.blogger.com/profile/15218364974398852233noreply@blogger.com0