A cap d'any el president va reiterar el desgastat discurs triomfalista que tant ha utilitzat durant 2014. Entre mèrits que resultaven pel ciutadà, com a poc, una falta de respecte, va destacar una predicció treta més d'una bola de vidre que de la observable realitat: “2015 serà l'any de l'enlairament”. Després d'aquest discurs membres del Partit Popular han utilitzat aquesta metàfora, sembla que és la convidada estrella de la seva festa. De quin tipus de festa parlem?

Doncs bé, parlem de dades macroeconòmiques com la baixada de la tendència de l'atur, l'augment moderat del PIB o les exportacions. Tot això gràcies a les seves virtuoses reformes laborals, mesures d'ajust de la despesa pública i el prolífic esforç de la gent (com a mínim de la majoria). Sembla que en aquesta festa d'alegria i heroisme, la gent està totalment esperançada perquè nota la millora, els pensionistes estan tranquils, cap treballador pensa en la precarietat laboral, la gent s'anima a consumir, els desnonaments no existeixen, entre d'altres proeses merescudes per la dreta.

Naturalment, en totes les festes hi ha algú que les espatlla. En aquest cas podríem parlar dels informes de la OCDE que denuncien la manca de sortides dels joves o el tipus de contracte amb el que es crea feina. O també es podria parlar dels informes de la Creu Roja que critiquen la pobresa en Espanya, o les accions de la PAH, Bárcenas o simplement obrir els ulls a la realitat i veure que aquest enlairament només arribarà pels beneficiats de l'augment de la desigualtat, i que, com a molt, algunes gotes rajaran a nosaltres de la seva gran basa.
I la realitat ens mostra que l'objectiu d'aquest partit era baixar l'atur, i l'ha augmentat o substituït per contractes que manquen de qualsevol mena de cobertura social. Posteriorment l'objectiu era disminuir el deute, i tot i que la sanitat, l'educació i les ajudes han estat retallades i els bancs rescatats, també ha augmentat. La resposta és que no sabien com era la situació del país en què els socialistes els havien deixat. Resulta que a l'hora de dissenyar la campanya per guanyar les eleccions se'ls va oblidar totes les seves crítiques durant els últims anys en l'oposició, on semblava que sí sabien com era el panorama.

La nova resposta són de nou els convidats de la festa: les dades macroeconòmiques que principalment es deuen al canvi de model productiu que s'ha donat a terme els últims anys, inspirat en les “suggerències” d'Alemanya. És un model productiu que consta en la intervenció de l'Estat per ajudar a les altes capes de la economia: rescats a la banca, intent de pagar el deute mitjançant una pujada d'impostos a la classe mitjana, una reforma laboral dissenyada perquè les empreses puguin reduir costos dels salaris (tot i que tinguin beneficis), una demanda interna morta per la pujada dels impostos indirectes substituïda per exportacions a Alemanya... D'aquí provenen els resultats macroeconòmics. Què significa aquest nou sistema? L'efecte del sostre amb goteres, és a dir, la riquesa plou on són les altes capes econòmiques, i raja una mica al pis d'avall on es situa la majoria.

De totes les falses afirmacions que ha dit el govern durant la seva legislatura, potser podríem salvar una que n'és de veritat: “2015 serà l'any de l'enlairament”. En un any electoral aquest pot ser el primer enlairament en l'únic aeroport construït pel Partit Popular que organitzarà un viatge, un viatge només d'anada. 2015 és l'any en què la gent té l'oportunitat d'agafar l'avió i anar-se'n de l'aeroport de les polítiques neoliberals i fer un gir a l'esquerra. És un viatge que no han de fer només les aerolínies espanyoles, sinó la gran majoria de les europees, sobretot les franceses. De moment Grècia ja ha començat i a l'espera de com marxa el seu vol i a la vista de cinc eleccions aquest any, sembla que aquest any serà clau pel canvi en Europa, un canvi necessari per acabar amb la desigualtat, la pobresa, la corrupció, la democràcia de rebot i altres problemes endògens en la dreta. Tota la maquinaria sembla preparar-se per 2015, l'any de l'enlairament.