Posted by : C dimecres, 6 de maig del 2015

Abans de començar amb la nova lliçó d'economia de Henry Hazlitt, recordem les dues condicions que l'autor va estipular a la seva obra per a que una política econòmica no tingui efectes negatius i que vam explicar a l'anterior article: primer de tot, ha de beneficiar a tothom i no només a un sector particular a costa dels altres grups; i en segon lloc, ha de tenir conseqüències positives a llarg termini i no només efectes positius immediats.

Alguns economistes, especialment els neokeynesians, destaquen els suposats avantatges que té la destrucció a l'hora de reactivar l'economia i de sortir de les recessions. Aquesta idea fins i tot ha arribat a calar en l'opinió pública. L'economista i Premi Nobel d'Economia el 2008, Paul Krugman, fins i tot ha arribat a realitzar en els mitjans de comunicació declaracions com "Va ser necessari un enorme programa d'obres públiques, conegut com a Segona Guerra Mundial per a treure a l'economia de la depressió" o "Per horrible que sembli dir això, l'atac terrorista [de l'11 de Setembre a New York] ha pogut fer un bé econòmic". No obstant, i com intentarem demostrar en aquest article basat en Economia en una Lliçó de Henry Hazlitt, Paul Krugman (per molt Premi Nobel que sigui) i els adoradors de la destrucció s'equivoquen.

Hazlitt, per explicar per què l'argument de la benedicció de la destrucció no funciona, comença explicant la paràbola de les finestres trencades, que va ser originàriament ideada al segle XIX per l'economista Frédéric Bastiat, i que resumiré a continuació.

Un brètol passa per davant d'una fleca i llança una pedra contra la finestra. El forner, furiós al veure el vidre trencat, surt del local, però el noi ha sortit corrent ràpidament i ja ha desaparegut. Els veïns, que han sentit enrenou, s'acosten per veure què ha passat. Mentre xerren entre ells, el forner plora en un racó, observant la destrossa, pensant en els 50 € que li costarà el vidre nou.

- Em sap molt de greu això que li ha passat al forner- diu un veí. Ha perdut una finestra, i ara la reparació li costarà una fortuna!

- Mmm... Si hi pensem bé, pot ser que no sigui tant dolent – contesta Paul, un altre veí. De què viurien els vidriers si no hi haguessin vidres trencats? Ara el forner haurà de reparar la finestra i recorrerà a al vidrier, a qui donarà feina. El vidrier guanyarà 50 € i aquest podrà gastar aquests diners a la carnisseria, donant feina al carnisser, que a l'hora podrà comprar el pa cada dia amb els diners que ha rebut! I aquest procés es pot produir fins l'infinit!

D'aquesta anècdota es pot concloure que el fet que un brètol hagi trencat el vidre d'una finestra ha estimulat l'economia i ha creat llocs de treball. Per tant, la solució és tractar a la persona que ha trencat la finestra com a un filantrop! Tant de bo s'hagin trencat més vidres, llavors l'economia hauria crescut més i s'haurien creat més llocs de treball!

Res més lluny de la realitat. Creure que les destrosses són quelcom que pot ser positiu per reactivar la economia és un error d'anàlisi de la situació, al fixar-se tan sols en allò que es veu (els diners que es gastarà el forner en reparar la finestra), però no en el costat amagat de les coses, en allò que NO es veu (què hagués passat si la finestra no hagués estat destrossada?), tant important en economia.

Allò que no es veu: potser el forner tenia la intenció de comprar-se unes sabates noves que costaven 50 € i ara no ho podrà fer perquè ha de dedicar aquests diners a canviar la finestra. I, de la mateixa manera que en el cas anterior, el sabater podria gastar aquests diners a la carnisseria, donant feina al carnisser; i el carnisser podria donar feina al dentista, gastant-se els diners fent-se una neteja dental; i el dentista podria gastar en pa i croissants els 50 € que ha rebut, bl'acte incívic del brètol no ha produït un benefici social (impulsant la economia i creant llocs de treball), sinó que ha creat un cost (la destrossa del vidre ha costat unes sabates).
eneficiant al forner. Quina és la diferència? Que, si no s'hagués produït la destrossa, el forner tindria tant la finestra com les sabates; i ara, en canvi, només tindrà una finestra, però no podrà comprar-se les sabates. Per tant,

Malgrat que sembla obvi que la teoria que indica que la destrucció pot impulsar la economia i crear riquesa és fal·laç, s'ha generalitzat i, com ja hem dit, ha estat aclamada per famosos i reconeguts economistes com Paul Krugman, que indiquen, per exemple, que gràcies a la destrucció que es va produir a la Segona Guerra Mundial, es va poder sortir de la Gran Depressió.

Hazlitt apunta que es confon necessitat amb demanda. Si una guerra destrueix gran quantitat de béns, es crea la necessitat de restituir aquests bens (si es destrueixen habitatges, la gent tindrà la necessitat de viure sobre un sostre), però necessitat no és demanda, perquè la veritable demanda econòmica no requereix només necessitat, sinó també el poder adquisitiu corresponent. A Zimbabwe, poden tenir moltes necessitats, però la demanda és escassa degut al seu baix poder adquisitiu i, com a conseqüència, les oportunitats de nous negocis que poden estimular l'economia són també menors.

Algú com Krugman pot apuntar que, malgrat tot, la construcció de tots els béns destruïts per culpa de la Segona Guerra Mundial, va fer estimular la demanda i va ajudar a Europa a créixer econòmicament. De fet, els europeus necessitaven habitatges i els van construir, encara que sigui termes de unitats monetàries d'inferior valor adquisitiu degut a la emissió de moneda, i potser gràcies a això l'economia va tirar endavant. Però, si hem après quelcom de la paràbola dels vidres trencats és que hem de mirar al costat amagat de les coses. I si ho fem, veurem que simplement es va produir una desviació de la demanda cap a aquests determinats productes, però que al produir nous edificis s'està restant mà d'obra i capacitat productiva a altres activitats i, és clar, també s'estarà reduint el poder adquisitiu de les persones destinat a comprar altres béns (resumint i de manera simple: es demanda habitatge a costa d'una disminució de la demanda de bolsos, ràdios, turisme o altres productes)

Sembla quedar clar, doncs, que els beneficis de la destrucció que indiquen alguns no són tals, i que representa un error d'anàlisi al centrar-se tan sols en allò que es veu i no en allò que no es veu.




Anteriors lliçons d'economia de Hazlitt publicades:

Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Participa!

Si teniu interès en escriure en aquest diari digital, ja sigui de forma estable o de manera puntual, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres enviant un mail a la següent direcció: europeudigital@gmail.com o bé per twitter.

Articles més populars

Amb la tecnologia de Blogger.

- Copyright © L'Europeu -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -