La Política Americana ens Afecta (II)

Posted by : Josep Adolf Martí dimecres, 6 de maig del 2015

Mentres que hom pot assegurar sense temor a equivocar-se que Hillary Clinton és una política a l’antiga, que té anomenada pel seu marit ja que com a senadora el seu treball legislatiu va ser quasi mínim i pocs èxits notables pot apuntar-se de manera completament individual, hi ha gent, sectors de l’esquerra, que criden al cel que ella és diferent, que a ella tot i ser el que aquí certa persona amb cua anomenaria casta no podem pas culpar-la de res. Això, però, és una visió que s’allunya de la realitat. La seva implicació en casos i escàndols com el de Benghazi o la destrucció del seu servidor de correu fan que no pugui donar a l’electorat americà, ni tampoc a l’espectador europeu, una sensació d’aire fresc. Per tant, si al contrari del que va passar l’any 2008 no és l’esquerra, no és el Partit Demòcrata, el que pot donar una imatge de renovació, un young-appeal i un missatge clar i directe, aleshores qui pot?

La inimaginable (des de la distància) resposta es troba, sense cap mena de dubte, en el Partit Republicà, el GOP, els conservadors. Però no qualsevol. No es pot caure en la trampa i pensar que conservadors molt escorats a la dreta evangèlica de l’Amèrica profunda com Ted Cruz o liberals maquillats de conservadors com Chris Christie (o el molt més conegut Jeb Bush) representen un canvi davant una població occidental cada cop més cansada de la política. La resposta la trobem en l’abans mencionat senador per Kentucky Rand Paul.

Rand Paul, vint anys més jove que Hillary Clinton, és un relativament jove membre del Congrés dels Estats Units, electe fa quatre anys arran del moviment Tea Party que va sacsejar Amèrica de dalt avall i va dur a un bon grapat d’amants de la llibertat a Waschington DC. Abans de ser polític, fa menys de cinc anys, es dedicava a l’oftalmologia, dirigint una Fundació des de la qual tractava a persones sense recursos per poder conseguir tractaments per als seus ulls. Amb una influència libertarian molt clara, obtinguda del seu pare Ron Paul, és considerat pels seus companys de partit com un candidat amb poques possibilitats de guanyar les eleccions presidencials per, entre altres assumptes, una capacitat de recaptar fons molt més petita que la dels seus principals competidors. En una setmana, Rand Paul ha conseguit recollir 2.000.000$, que queden lluny dels com a mínim més de 10.000.000$ del seu company Ted Cruz. Tot i així, la majoria d’enquestes el tracten com el més preparat per a la cursa final entre candidats republicans, doncs és el que té més probabilitats de derrotar Clinton.

La campanya de Rand es basa en part, de fet, en atacs continuus a Hillary Clinton doncs s'espera de manera generalitzada que sigui aquesta l'escollida pel partit demòcrata de cara a les eleccions presidencials. Un vídeo realitzat fa un día mostra la maquinària llibertària de la Plataforma d'Acció Política de Rand Paul en acció contra Clinton:

Amb un discurs basat en un atac continuat cap a la maquinària de la política tradicional, el discurs de Rand Paul busca arribar a llocs ón ningú abans d’ell al partit havia arribat. Comunitats negres, pobres, però també estudiants blancs d’universitats elitistes a la costa est. L’objectiu, diu Paul, és crear un front que vagi més enllà de les fronteres de partits per fer de les eleccions de 2016 una batalla establishment vs. Grassroots. Amb les paraules “justícia social” i “pau” continuament a la boca, Rand podria passar per demòcrata a qualsevol que l’escoltès parlar sobre com el Govern ataca els drets dels ciutadans a través d’escoltes il·legals, però realment el que fa és agafar el millor dels dos plantejaments, a més dels ideals llibertaris, per a conseguir l’objectiu que el seu pare no va poder realitzar en tres ocasions diferents: convertir-se en president dels Estats Units.

I si això passa, hi haurà cap diferència per Catalunya, o Europa, com la va haver-hi amb la derrota de John McCain l’any 2008 com ja hem vist abans? Doncs sí. Perquè Rand Paul és un ferm partidari de què la intervenció americana fora de les seves fronteres ha anat ja massa lluny. Perquè, tot i així, està compromès amb l’autodeterminació dels pobles - i això aquí ens hauria d’importar especialment - com els kurds o els jueus. Perquè significaria acabar amb una supremacia política que ja ha durat massa temps en mans de l’esquerra, i sens dubte afavoriria els moviments en favor de la llibertat, tant econòmica com civil.

Cal concloure per tant revisant els dos punts principals d’aquest article. La política americana ens afecta, i molt. Tant a nivell català com a una plana més internacional (algú ha oblidat quin és el país amb l’exèrcit més poderós?). Tant a nivell econòmic, com social, com polític. I, per tant, resulta clar que hauriem d’estar vigilant què s’hi mou, a l’altra banda de l’Atlàntic, si més no per estar informats de les opcions que ens queden en un futur cada cop més pròxim.

I no només ens afecta sinó que hi ha opcions que signifiquen una cosa i n’hi ha d’altres que abanderen causes totalment diferents. No ens enganyem, senyors, no ens deixem enganyar per aquells que diuen que la política i les ideologies són mortes. No ho són pas. La causa de la llibertat és ben viva i té, a les primàries republicanes, una cita molt important a la que ha d’assistir: d’ella depèn en gran part el destí a curt i mitjà termini d’Occident.

Els animo a què segueixin, doncs, l’actualitat política americana amb els ulls ansiosos de coneixement amb els què llegeixen els aconteixements de casa. I, dins el mar d’opcions amb el que es trobaran només entrar, recordin aquest nom: Rand Paul2016.