dimarts, 28 d’abril del 2015
[Rèplica a l'article Llibertat]
Llibertat. Paraula que tothom vol escoltar i que s'acaba dient amb una facilitat que espanta, possiblement vulgui dir això que ha arribat a una degradació similar com a la que han arribat les ideologies “dreta” i “esquerra”. Sembla ser que cadascú té el seu propi concepte del que és llibertat o no. Pitjor encara, hi ha gent que reparteix carnets que posen amb lletres enormes “Tu estàs a favor de la llibertat” i “Tu no estàs a favor de la llibertat”. Doncs bé, m'uniré a aquesta tradició per aportar la meva visió sobre llibertat, potser m'animo i em poso també a repartir carnets d'identitat ideològica.
Llibertat. Paraula que tothom vol escoltar i que s'acaba dient amb una facilitat que espanta, possiblement vulgui dir això que ha arribat a una degradació similar com a la que han arribat les ideologies “dreta” i “esquerra”. Sembla ser que cadascú té el seu propi concepte del que és llibertat o no. Pitjor encara, hi ha gent que reparteix carnets que posen amb lletres enormes “Tu estàs a favor de la llibertat” i “Tu no estàs a favor de la llibertat”. Doncs bé, m'uniré a aquesta tradició per aportar la meva visió sobre llibertat, potser m'animo i em poso també a repartir carnets d'identitat ideològica.
Primer crec que cal especificar que em
referiré a llibertat com a llibertat individual. És evident que la
llibertat que sembla més palpable i evident és la individual, ja
que afecta directament al subjecte que sent en lloc d'un col·lectiu
imaginari composat per subjectes amb una implicació indirecta. No
per tractar-se de col·lectiu imaginaris la llibertat col·lectiva ha
de ser menyspreada, però d'altre banda és un tema bastant més
complicat que la individual, sobretot quan toca coordinar-les.
Quan es parla de llibertat individual
s'han de separar dos tipus de llibertat, la positiva i la negativa.
“Positiva” i “negativa” no són termes empleats en un sentit
moral volent dir que una és millor que l'altre, sinó en termes
d'acció. És a dir, la llibertat positiva consta de la possibilitat
d'exercir una acció mentre que la negativa consta de la inexistència
d'impediments per assolir-la. No és ben bé el mateix, ja que des de
la llibertat negativa un aturat té la llibertat per pagar un pis
perquè ningú li ho impedeix, mentre que des de la positiva no és
lliure perquè li manquen els recursos necessaris.
Aquí per tant es planteja un problema
bastant més complicat que el que es solucionava amb “la teva
llibertat acaba on comencen els drets dels altres”. Si excloem la
llibertat positiva, sembla que l'únic impediment és determinar una
serie de drets fonamentals inherents a l'home i res més minva la
llibertat individual. En canvi, amb la llibertat positiva tenim que
no tothom té la mateixa i d'acord amb el model que presenta la visió
exclusivista anteriorment mencionada sembla que cadascú té
l'obligació de proporcionar-se la seva llibertat positiva, mentre
que la negativa va lligada de la mà amb la condició humana. Tenim
per tant dues llibertats pràcticament contradictòries ja que
l'única forma que no ho siguin és que de forma natural, sense cap
intervenció, tothom tingui els mateixos recursos que proporcionen, a
més, una vida digne.
Entre els dos extrems “tothom pot
fer el que vulgui mentre no perjudiqui directament la llibertat, vida
i propietat aliena” i “tothom ha de gaudir dels mateixos
recursos”, sembla evident que la solució està en un punt en mig
en què es determina un límit de les dues llibertats mitjançant
drets. En el cas de la llibertat negativa, està limitada per la
propietat, llibertat, vida i els recursos als que calgui renuncia per
assolir un mínim de recursos per tothom. D'altra banda, la llibertat
positiva està limitada per la llibertat negativa, ja que sinó
parlaríem d'expropiació.
Partint de la base que és
pràcticament impossible assolir un punt òptim de les dues
llibertats, s'ha d'aconseguir reduir part de les dues llibertats per
tal d'aconseguir la sortida més diplomàtica i justa.
Veiem llavors que per tal d'aconseguir
una espècie de “justícia” cal que en una mateixa comunitat una
institució que representi els membres de la societat veli per
aconseguir el punt òptim entre les dues llibertats. Ara bé, qui
executa les funcions d'aquesta institució? Qui decideix que fa? Qui
decideix qui pertany a una comunitat o a un altre? Entrem llavors en
la llibertat col·lectiva, un tema bastant més complicat que la
individual.
%2C_Lionel_Messi_(R)_%E2%80%93_Portugal_vs._Argentina%2C_9th_February_2011_(1).jpg)
Entrades
